No és gaire fàcil respondre aquesta pregunta, algunes persones indicarien inicialment que és art, altres dirien que és entreteniment, també hi hauria persones que respondrien més específicament que és un conjunt de peces audiovisuals compostes per imatges, per sons, per música, entre moltíssims elements més. Inclús, n’hi hauria persones que iniciarien aquesta resposta dient que és una eina de transformació social, però també hi estaria present la típica resposta que és allò que desperta ments, ens fa preguntes vitals, filosòfiques o socials, el que podríem resumir en preguntes humanes.

És evident que totes aquestes afirmacions tenen raó i les respostes a aquesta pregunta podrien ser infinites. Resulta senzill trobar un factor comú en totes elles: la voluntat de contar històries amb una intencionalitat.

Aquesta secció comença just amb aquest objectiu, la necessitat d’una persona, jo, de contar històries amb una intencionalitat, la d'escriure la meva opinió de temes cinematogràfics, no necessàriament actuals. Per això, no se cerca únicament fer crítiques a pel·lícules concretes, sinó escriure d’allò que moltes vegades no trobam a les seccions culturals dels mitjans de comunicació culturals.

'Persistència retinal' neix amb la necessitat d’anar més enllà de les obres, dels creadors i creadores d’històries o de la indústria audiovisual, per a anar a un anàlisi cinematogràfic amb la intenció d’entendre, valorar, interpretar l’evolució de corrents artístics i dels referents històrics en el cinema actual, i criticar un llenguatge únic i diferent, creat a partir de la resta, el llenguatge cinematogràfic. Entenent el cinema com una evolució d’un mitjà amb poc més 100 anys que ha aconseguit ser art, entreteniment, un conjunt d’imatges i sons, una eina de transformació social i un element per a despertar ments a partir de preguntes humanes, creant una forma de narrar única d’infinites històries.