Aquesta setmana també vaig amb so temps aferrat al cul (ein?) i vos faré la minirecomanació accelerada d’aquesta pel·lícula de fa més de vint anys escrita i dirigida per n’Stéphane Giusti i que quan vaig provar d’anar a veure-la al Rialto un dilluns, havent-la estrenat el divendres anterior, i ja no vaig ser-hi a temps (després direm que no funcionà a taquilla, però en realitat no li varen donar ni s’oportunitat). Mem, per on anava? Sí. N’Stéphane Giusti, amant d’Itàlia, el kitsch, el camp, els musicals i les relacions familiars, crea aquesta comèdia lleugera amb un savoir faire que molts altres voldrien.

Una colla d’armariats decideix fer un sopar amb els seus progenitors per sortir tot plegats. Què pot sortir malament?

Comèdia francesa en estat pur que ni tan sols l’«actuació» de n’Adrià Collado pot espenyar (si no record malament, per sort, no té ni dues frases) els impressionants moments que ens donen na Brigitte Roüan i na Vittoria Scognamiglio. Atenció a les aparicions estel·lars de n’Assumpta Serna i en Johnny Hallyday i la moreneta (?) regat tot dels meravellosos diàlegs de la resta d’artistes: «¿Se lo digo ya?», «Bájate de ahí o nos acusarán de proselitismo.»

Vos agradarà si sou tous i teniu gust per la comèdia senzilla. No la mireu si vos agrada el bàmbol d’en Tom Hanks, l’insofrible Nicolas Cage o l’horrible Tom Cruise.

La trobareu a Filmin estranger.

■■■■□ Humor

■□□□□ Masclisme

■□□□□ Queerness

■□□□□ Sexe

■■■■□ Interès

Joan CiberSheep (ell/això), moixamental.cat