Qui seguiu la secció ja vos podeu imaginar com anam per ca nostra: mirant hores i hores de pel·lícules maridepriments, maridolentes i marimaris. No vos parlaré de la sorpresa de trobar-me al Filmin estranger Queer as Folk (la bona, no el remake ianqui) i adonar-me del que havia fet fa més de vint anys l’autor de Tofu, Banana, Cucumber (i que no havia apreciat en el seu moment) o Pourquoi pas moi? títol de n’Stéphane Giusti (creador de Made in Italy) i que és una de les comèdies que més m’han agradat en molt de temps (i d’aquelles que al cinema va durar dos dies exactes).
Com el títol suggereix, però, del que vos xerraré avui és de King Size, un migmetratge que ho té tot per agradar-me: és francès (3 Bruno Putzulus), dura cinquanta-nou minuts (2 Jeff Daniels) i té números musicals (encara que vos he de dir que n’he botat un parell de cançons per fades, 2 Kyle MacLachlans). Què vos sembla?
Aquest musical dirigit per en Patrick Maurin que també és el guionista juntament amb en Christophe i en Stephane Botti conta com en Vincent (Laurent Artufel) i en Nicolas (Claude Jan) s’enamoren d’en Gabriel (Jonathan Burteaux) en conèixer-lo i amb qui inicien una triella. El film explora, un poc per damunt, el seu dia a dia, la relació amb les seves famílies i amistats.
Una història explicada de forma simpàtica amb actuacions correctes que, irònicament, on més falla és en la tria de les cançons. Vos agradarà si sou del kitsch, en Jacques Demy o en Robert Thomas. No la mireu si vos agrada en Wesley Snipes, en Woody Harrelson o l’embafador Tom Cruise.
Aquesta també la trobareu al Filmin estranger.
■■□□□ Humor
■□□□□ Masclisme
■■□□□ Queerness
□□□□□ Sexe
■■■□□ Interès
Joan CiberSheep (ell/això), moixamental.cat
