Avui vos volia xerrar d’una altra pel·lícula, però m’he trobat Blau cobalt, estrenada fa uns dies, i no he volgut sortir de l’Índia. No vos espereu una producció de cinema comercial excepte a la fotografia que és molt bona (3 Dylan McDermotts), diria que la millor part juntament amb el to poètic (2 Nicolas Maxim Endlichers) que enrevolta aquest film d’en Sachin Kundalkar (escriptor del llibre en la qual es basa), encara que es trenqui a segons quins moments (2 Haley Joel Osments). Per la resta? Una història no gaire sorprenent (1 Dani Roviras), unes actuacions que justegen (1 Sebastián Yatras) i un protagonista de cartó-pedra (4 Kyle MacLachlans) (gens bo a un guió que volta massa damunt ell) m’han fet pensar que aquesta era una òpera prima del director, però no. Resulta que duu ben bé vint anys de carrera i dotze títols. Direm que és el seu estil o que està massa a prop de la història, si no, no ho entenc.
De què va? Doncs de la breu història d’amor d’en Tanay (Neelay Mehendale) i el llogater d’una habitació a ca seva (Prateik Babbar) i el conflicte amb sa germana n’Anuja (Anjali Sivaraman). Pel·lícula de ritme pausat, trama senzilla esquitxada de qualque metàfora feta d’espart, ideal per veure de vespre, a la que trob que li falta coure per arribar a l’excel·lència.
Vos agradarà si sou de Blau Krzysztof Kieslowski, la poesia o la fotografia. Deixau-la anar si sou de la Patrulla X, en Shah Rukh Khan o l’inaguantable Tom Cruise.
La trobareu a Netflix.
□□□□□ Humor
■■□□□ Masclisme
□□□□□ Queerness
■□□□□ Sexe
■■□□□ Interès
Joan CiberSheep (ell/això), moixamental.cat
