La Mallorca franquista dedicava dies després de la guerra civil una sèrie de segells de correus, sobrecàrrega postal, amb el lema «Mallorca-España» i dedicats a la «cruzada contra el paro» per valor de cinc cèntims, vint-i-cinc, etc, segons pes i franqueig. Un disseny més senzill ens mostra únicament el jou i les fletxes de la Falange i la creu de Sant Andreu dels Requeters. Un altre s'inspira en el paisatge mallorquí, com aquell que apareix les torres de la catedral i del palau de l'Almudaina des d'una airosa perspectiva. Tan airosa que molts anys després, quan es va celebrar el 1967 la reunió de la Unió Interparlamentària, a Palma, s'edità un segell que recordaba aquell altre dels temps de la guerra civil. La Catedral, l'Almudaina, el port de pescadors. Es una anècdota curiosa que en els anys 60, del segle passat, és a dir, en plena època de la dictadura, els parlamentaris dels països democràtics europeus volguessin celebrar la seva junta dins territori espanyol. Resulta que Fraga Iribarne, ministre de Turisme, havia inaugurat en aquells dies les ambicioses i escenogràfiques instal·lacions del Poble Espanyol de Palma, amb el seu Palau de Congressos. Pel que fa a la Unió parlamentària, el Govern espanyol pensà que celebrar aquella reunió a Madrid o a alguna altra ciutat de la Península que disposàs d'un recinte adient seria una extraordinària avinentesa per a la propaganda del régim, mai del tot reconegut o respectat per les democràcies. Es posaren en marxa els contactes diplomàtics. Però els parlamentaris de França, Alemanya Federal, Gran Bretanya, Bèlgica, Holanda, etc., mostraren el seu rebuig. Ni Madrid, ni Sevilla, ni Barcelona... ningú en volia sentir a parlar. Aleshores, algú, mig compromès amb la situació espanyola va dir: I Mallorca? Perquè no se celebra a Mallorca? De cop i volta, com si l'Illa aleshores més turística de la Mediterrània fos un lloc neutral, la majoria hi va estar d'acord i Fraga Iribarne s'apuntà una bona qualificació. Franco per la seva banda, es degué sentir ben complagut. Se celebrà aquell «congrés» amb un cert èxit i els parlamentaris pogueren comptar amb l'assistència en tot moment d'estudiants de l'escola de turisme que feren les funcions d'auxiliars i de guies. Pocs segells han estat dedicats des de llavors a les Balears. El del nostre emblema a la sèrie d'escuts provincials, el del nostre vestit típic femení a la sèrie també provincial corresponent, un que mostra un dels aspectes de les coves del Drac, i ja anam als temps de la democràcia, als anys 80, amb una visió cartogràfica de les Illes, un betlem mallorquí, el ca de caça eivissenc, una reproducció de la miniatura del Llibre dels Reis amb el monarca Jaume II atorgant privilegis, i qualcun més que ens hem pogut deixar en el tinter.