Ho publicava el diari madrileny El Sol. Els bisbes feien cul enrere en la que havia de ser la Campanya Social catòlica, destinada a contrarestar els èxits en el món obrer de socialistes i anarquistes. Conscients que una església sense poble, només manejada pel capital dels poderosos acabaria perdent tot el seu sentit, els prelats feien un esforç per recobrar el poder perdut. Tanmateix, es trobaren amb els gestos intransigents de la dreta de sempre, els seus aliats oficials de sempre. Per això es veren obligats a emetre la nota següent: «Essent necessària una preparació més ampla que la calculada per al bon èxit de la Gran Campanya Social i veient com és de difícil la seva realització en el termini assenyalat, els reverendíssims metropolitans del Bisbat espanyol, amb el senyor bisbe de Madrid-Alcalà, han determinat ajornar-la». Es produïa aleshores la corresponent sorpresa, i de vegades, una certa indignació, entre els responsables dels cercles obrers catòlics que veien naufragar, de moment, bona part dels seus esforços. Què havia passat? El mateix diari El Sol en treia l'aguller: «En iniciar-se la Gran Campanya Social, algunes altes personalitats que, sense prèvia consulta, havien estat incloses entre els signants dels fulls de propaganda, manifests i circulars, s'apressaren a pregar que el seu nom desapareixés de tals documents. Recordam ara mateix, entre molts altres, una comtessa, el general Marvà, el diputat integrista Senante... El marit de la comtessa es va queixar de seguida al Nunci de Sa Santedat, a qui, de passada, li parlà de com era fora de lloc aquella campanya i de la possibilitat que aquesta pogués ressuscitar la dormida qüestió clerical, ja que era possible que en un termini més o menys breu tornassin a esser els convents el banc dels qui hi veuen el símbol del clericalisme. Tanmateix, el comte dugué els seus temors encara més amunt i dilluns de la setmana següent, una personalitat de més categoria que el Nunci va rebre la visita de l'arquebisbe Gandásegui, encarregat de pronunciar el primer discurs de la campanya. Aquest translladà al prelat el seu temor que els espanyols restassin dividits en catòlics i anticatòlics, i per això estava convençut que era precís suspendre la Campanya Social. El bisbe que havia de pronunciar el primer discurs anuncià que es trobava malalt i que no ho podia fer...». És evident que ja en aquells moments Espanya estava dividida per catòlics i no catòlics. Com ha estat sempre. Entre majories i minories. Curiosament els bisbes s'havien fet por de si mateixos. Mancaven encara nou anys per a la República i catorze per a la Guerra Civil. Interessos bords i covardies acceleraven el que vindria després.