Un professor de primer ensenyament superior, director de l'Escola model de pàrvuls de Barcelona, publicava a l'editorial de Juan Bastinos e Hijo un manual de «pegagogia teòrica-pràctica» que duia per títol El arte de educar. L'autor, Julián López Catalán, pretenia que aquest llibre fos «indispensable a los maestros de esta clase ventajosa a los elementales y superiores, y útil a los padres de familia». I de fet va tenir molt ressò arreu de l'Estat i l'adoptaren entre els materials de text quasi totes les escoles de magisteri. En llegir actualment aquestes pàgines ens adonam, però, de com era de cursi i puritana aquella societat espanyola de l'època i de quina manera l'escola contribuïa a fer més aguda l'abismal diferència de classes, de manera que els més rics o de bon llinatge semblaven cridats a esser més intel·ligents, més capaços i més exemplars per a dirigir el país. Els més pobres, en canvi, ja veien tancades dins la mateixa aula moltes perspectives de futur. Tanmateix s'acusa l'educació familiar de ser massa blana i l'autor comenta que «encara que només fos pel que hem apuntat, que no és més que una síntesi dels motius que vénen a fer ineficaços en major nombre els mitjans educatius de la família, seria convenient admetre a les escoles de pàrvuls els nins que gairebé es trobassin en disposició d'aviciar-se per a maldestresa o incapacitat de les persones majors en companyia de la qual viuen. Però si al fet d'evitar el mal s'hi afegeix que a l'escola podran edificar-se els infants i perfeccionar la conducta, els avantatges d'admetre dins els establiments esmentats els nins menors de quatre anys, la disciplina es trobarà fora de tot dubte. Hem parlat dels vicis de l'educació domèstica, i creim que algunes famílies saben dirigir els sentiments dels seus fills i potser és una gran veritat que alguns pares poden ser els millors educadors. Circumstàncies especials vénen, tanmateix, a contradir en el terreny pràctic aquesta veritat... Efectivament, encara que els nens no puguin comprendre moltes idees superiors i que no es trobin en el cas de poder raonar i calcular com els seus companys majors, és cosa certa que des del primer dia observen l'actitud i el comportament dels deixebles i del seu mestre; i en virtut d'aquesta observació no interrompuda i de les pràctiques que veuen executar i ells mateixos executen, adquireixen un gran conjunt d'hàbits morals que els predisposen a estimar l'ordre, l'obediència, la caritat i moltes altres virtuts que unides als mals que són evitats dins el recinte de l'escola vénen a constituir un guany incalculable format pel millorament de la disposició i, de vegades, del caràcter moral dels deixebles...».

I tot això ho deia per a criatures de menys de quatre anys!

Una escola de càstigs físics (fuet, pessic, clotellades, genollons) i de càstigs psicològics (orelles d'ase i altres humiliacions), a més de la manca d'amor que els menuts, encara que fos per part

d'una mainadera, tenien a ca seva.