algo de nubes
  • Màx: 28°
  • Mín: 22°
24°

Sàtira familiar (1889)

Neix la «sàtira familiar» en el món del «còmic». Ho fa, per primera vegada, de la mà del dibuixant francès Georges Colomb, que es signa Christophe, una sèrie protagonitzada per un matrimoni amb dues filles, Artémise i Cunégonda, una família de províncies que va a París i ha de cobrir les aparences, no sempre amb prou èxit. Els dibuixos són de gran qualitat i un autèntic document de costumisme de finals del segle XIX, amb totes les virtuts i defectes de la mitjana burgesia (hipocresia, ambició, egoisme, autoritarisme, valors tradicionals, puritanisme en les formes i el vestir... Allà podem veure com les dues germanes, igualment vestides (botins, calces negres, falda llarga i acampanada esquitxada de floretes i vorejada amb sanefa de plecs, tocant l'una el piano i cantant l'altra. Ho fan a la sala bona, amb panòplies, quadres, campanes de vidre, llar de xemeneia, taula per a labor i lectura, catifes i roba de taula. La senyora, cansada d'escoltar el «concert» i també de fer calça, dorm en la seva cadira de braços. El pare, dins el seu barnús, fa el mateix. El ca de llanes udola. El 1904 aquest tipus de sàtira domèstica passa als Newliweds, uns parella casada de fresc i que al cap de nou mesos tindrà un fillet devastador que ha nom Napoleon. L'autor, George McManus, completarà el 1913 aquesta producció amb la sèrie Bringing up father, la història d'un immigrant irlandès als Estats Units, enriquit per la loteria i tiranitzat per la seva esposa. Però segurament la sèrie més famosa arreu del món, també nord-americana, sia la de Chic Young, el 1930, titulada Blondie. Aquí és el fill de milionari desheretat per haver contret matrimoni amb una bella al·lota rossa, circumstàncies que l'obliguen a viure com qualsevol ciutadà. No oblidem, tampoc, que des del 1935, All Capp iniciava una saga familiar més, Li'l Abner, on són narrades les aventures dels Yocum.

Però la majoria d'estudis antològics entorn del tema publicats al nostre país deixen d'esmentar una altra sèrie que per a mi és la més original i mestrí-vola de totes. Es tracta de la figura de Ferd'nand, creació del dibuixant Mik, un home amb un barret que sembla un gran pa de figa, menudó, grassonet, de cara rodona, minúsculs bigotis i nas de patata. La seva muller, bruna de cabell, galtuda, ullets petits i nas de triangle, típica madona de casa amb vestit florejat i davantal quasi sempre, li dicta deures i obligacions. Tenen un Ferd'nand petit, un pàrvul que és la còpia pura de son pare. Les historietes són universals, és a dir, sense paraules, però el gestos, sempre, o quasi sempre, són més eloqüents que un llarguíssim discurs. Totes les circumstàncies d'una família petitburgesa hi entren en joc. Casa de fusta, a l'estil de tants habitatges dels Estats Units, amb jardí i gespa. Un automòbil petit. Ferd'nand pesca, caça, fa bricolatge, du la comptabilitat d'una empresa, va al mercat, du l'infant a escola... i per tot allà on és o va, l'espera, sempre, la més contundent hilaritat en forma d'acudit sense paraules.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.