És un divertit document que ens permet fer, alhora, un viatge, de la mà d'un poeta medieval, al París del seu temps. François de Montorbier, dit François Villon (París, 1431-d.1463), dugué una vida aventurera, i després de la seva mort serien publicats els seus poemes. Escriví amb un accent tan franc que se'l considera un precursor de la sensibilitat moderna.«L'any quatre-cents cinquanta-sis,/ jo, François Villon, estudiant,/ considerant-me en plenitud de facultats,/ amb el fre a les dents, actuant lliurement-/ que s'han de meditar les accions,/-com ho indica Vegeci,/ savi romà, gran conseller-/ perquè si no és així, es lamenta...»
Enllestia el poeta el seu testament en aquestes dates, quan segons les seves paraules, ens trobam a «l'estació morta quan els llops viuen del vent».Sembla que Villon va fer tota mena d'entremaliadures i malifetes, com la de dur a terme un robatori en el col·legi de Navarra en companyia del seu amic Guy Tabarie. Ens parla en els seus versos de molts personatges en aquells dies molt coneguts com Ythier Marchant, que fou un noble de gran influència en temps de Lluís IX, al qual volgué enverinar, segons acusacions que li va fer el Parlament, de manera que fou empresonat i morí en el seu calabós. Aquests fets no causarien gran pena al poeta, puix que Ythier Marchant li havia pres el cor d'una dama. Un altre personatge popular de la capital de França era Jean Le Cornu, Joan el Banyut, un ric clergue dedicat a les finances i que morí de pesta el 1474. Un altre tipus curiós és Pierre Saint-Amant, oficial de finances i secretari del Tresor Reial. Amic del beure, Villon ens duu pels carrers Saint-Jacques i Michel-Le Comte, on es trobaven les tavernes de les seves bauxes. Després esmenta Jean de Blaru, que era joier i canvista; Robert Vallée, un altre capellà dedicat a les finances; Jacques Cardon, mercader de teixits; Philippe Brunel, noble en decadència que pretenia ser senyor de Grigny; Jacques Raguier, que anava de taverna a taverna bevent sense aturall, de l'Abeurador de Popin a la Pinya, famosa per les seves dones... Llavors trobam un tal Jean du Harley, que ocupa el càrrec de Cavaller de la Vigilància sense tenir els papers de noblesa que són requerits per a exercir-lo. Perrenet Marchant és cap dels algutzirs al Châtelet. Guillaume Cotin i Thibaut de Victry eren prelats de Nôtre Dame i als quals s'enfrontava el senyor Guillot Gueuldry, puix que no els volia pagar rendes... Parla també de la campana de la universitat de la Sorbona que nom Maria, i de moltíssimes coses més que se'ns faria llarg enumerar i que formen part del panorama que el poeta, amb visió d'irònic reporter del segle XV, ens ofereix.
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL
