Diu l'adagi popular que «bala de pistola vola tota sola», i això significa que moltes vegades les armes de foc es disparen sense voler o per pur nerviosisme del seu propietari. Supòs que la sentència ens ha arribat d'aquell tempestuós segle XVII, quan els bandejats i bandolers de Mallorca abundaven per boscos i muntanyes i ben sovint, tot fent servir pistoles i arcabussos, assassinaven per encàrrec. Però avui ens volem referir a un trist capítol de la història dels Estats Units d'Amèrica, quan el tren que travessava les terres de l'oest arribava a Dodge City, la ciutat sense llei, on no hi havia altres senyors que el plom i l'or. Contava el novel·lista popular José Mallorquí Figuerola, conegut pels seus «westerns», que «és narrada una anècdota sobre un viatger, gat com una bóta, que es va aficar dins un vagó del tren a una estació de Kansas i es deixà caure sobre un seient, on restà tot d'una ben adormit. Arribà el revisor i demanà el tiquet al viatger. No el tenia, però traient de la butxaca una punyada de monedes cridà: -Vull anar a l'infern! El revisor li entregà un bitllet tot indicant: -Baixi a Dodge City i doni'm un dòlar!
I és que el més net i decent de Dodge era el seu nom. Ho devia al coronel Richard I. Dodge, comandant del fort homònim, i un dels fundadors de la que fou capital dels vaquers de Texas. Aixecada al costat del ferrocarril Atchinson, Topeka i Santa Fe, fou en els primers temps de la seva existència una ciutat sense llei, alegre i juvenil, amb un exagerat i perillós sentir de l'humor. Els trets de revòlver alternaven amb la seva hilaritat. Els seus habitants formaven una avantguarda de la civilització. Eren homes forts i durs, i d'això derivaven conseqüències dolentes i bones... Allà es congregaven tots els elements bons i dolents que seguien el progrés dels carrils d'acer a través dels deserts per tal d'unir les dues costes del país, és a dir, un pont de l'Atlàntic al Pacífic. Els jornals eren alts, i per això jugadors, pistolers i amants de la bauxa es reunien a les terminals per fer el seu agost. Un altre motiu pel qual Dodge City es guanyà la fama de ser la ciutat més salvatge de la nació es trobava en el fet que era també la terminal de la Ruta de Texas. Cada any, centenars de mils de caps de ramat pujaven des de Texas conduïts per vaquers no menys salvatges que els seus animals de banya llarga. Aquella ramaderia era necessària per a alimentar els obrers del ferrocarril. Per altra banda, l'onada d'emigrants que arribaven d'Europa per poblar els grans prats que el govern obria a l'home blanc, fomentava igualment aquell àmbit...»
