Era fundada la fàbrica de cervesa Radeberger, una de les més singulars d'Alemanya, que ja a l'any 1895 obtenia primers premis pels seus productes, una desena llarga de medalles d'or en la seva història clàssica. Les seves factories, de considerable extensió, estan situades a Dresden i l'any 1905, per decret, passaren a esser proveïdores del rei Friedrich August von Sachsen. El seu emblema, un lleó rampant blau sobre una roda vermella tot cobrint un escut teutó, ha marcat durant molts anys, com es diu ara, la diferència. La seva qualitat va permetre que des de poc després de la seva existència ja fos exportat a Boston, Chicago i San Francisco entre d'altres ciutats i països. Vingueren les dues guerres mundials i les fàbriques Radeberger sobrevisqueren al conflicte. Dresden, tanmateix, la capital de Saxònia, a la vora de l'Elba, amb més de mig milió d'habitants en el dia d'avui, patí molts danys a causa dels bombardeigs aliats, puix que des de sempre ha estat un centre industrial. Potser la fredor de tanta tècnica resti alleugerida per al visitant a la vista del Palau barroc del Zwinger, del 1720, obra de Pöppelmann, que hagué de ser restaurat i actualment és una rica galeria de pintura. Ja els electors de Saxònia havien convertit Dresden en metròpoli cultural i artística durant el segle XVIII. Patí, però, destrossa quan fou escenari de la victòria de Napoleó sobre els austríacs, el 26 i 27 d'agost de 1813. La tràgica història es repetia el 1945 quan els bombardeigs aliats hi deixaven cent trenta-cinc mil morts.
Ocupada la ciutat pels soviètics, restà la seva població i les seves indústries dins la zona de l'Alemanya de l'Est, que al cap d'un temps es transformaria en la República Democràtica Alemanya, oposada a la República Federal Alemanya, a l'oest. Continuà funcionant dins aquell règim la fàbrica Radeberger i exportava els seus productes als països de l'Est i a alguns altres del Tercer Món. L'any 1962 i 63 Espanya, el Govern de Franco, inexplicablement, tot seguint tan anticomunista com sempre, comença a comerciar amb els països de l'Est. No hi ha ambaixades ni consolats. Però sí unes oficines comercials que només suposen un apropament semisecret de negocis. La causa és un dilema que el Règim ha tingut molt mal de digerir. El Mercat Comú europeu no consumeix tots els productes d'exportació que Espanya necessita negociar. Així les coses, tot un seguit d'empreses d'importació i exportació, la majoria ubicades a Madrid, introdueixen en el mercat espanyol des del licor de roses de Bulgària, i les seves conserves de carn i verdures, als crancs i caviars russos, tot passant per altres indústries alimentàries de Iugoslàvia, Polònia, Hongria... Fou aleshores quan jo, juntament amb el meu soci Josep Lluís Regueiro, fórem nomenats representants o delegats per a Balears de la cervesa Radeberger. La casa ORMEIN de Madrid posà a la nostra disposició una furgoneta Citroen dos cavalls i un magatzem al carrer de les Adelfes, prop del Seminari Nou. Visitàrem aquella fàbrica en companyia del cap de vendes, un tal senyor Parra, i allà ens descobriren alguns secrets d'aquella producció.
