En aquesta data de la Mallorca preturística, quan ja en temps de la Segona República espanyola el nostre arxipèlag havia crescut en hostals i els nostres paratges eren coneguts i celebrats en una primera etapa de cosmopolisme, Amédée Fayol publica a París, com a membre de la casa editorial «Les écrivains associés» la seva obra: Baléares, Illes Heureuses, és a dir, illes de felicitat, tot i que moltes de les pàgines es dediquen a recordar els presoners de la Guerra del Francès, un episodi curull de tragèdies.

«Abans de deixar la fortalesa, ens aturam davant el seu magnífic pati i el seu pou interior, visió delitosa i fresca. Sobre el camí de ronda superior, es llegirà no sense emoció les incripcions gravades sobre les baranes, els merlets, els murs i els torrellons pels presoners de Cabrera que havien estat transferits a Bellver. Moltes d'elles són un testimoni de la profunda lleialtat que els soldats de l'Imperi sentien, malgrat els seus sofriments, per Napoleon. Aquí llegim: «Vive Napoleon! 13 C.A., 3 avril 1813». Més lluny: «Bonneville, du 5e de ligne, Italien, pris le 30 de mars de 1810». Un poc més enllà: «A.-J. de Tour, 1811.», «C.Saroni, 1812». I aquí i enllà nombroses N imperials, gravades dins la pedra...». Segurament no va tenir Amédée Fayol més temps per explorar amb més detall els murs de Bellver on cada inscripció fet amb el ferro d'una cullera sobre la pedra de marès ens denuncia un intens drama personal, el del captiu mig malalt i lluny de ca seva.

La nòmina és llarga: «Andrés Bernal, prisionero de guerra, 1714.; Mauricio Bargos, vecino de Laviz, Obispado de Burgos, 1714...».
Una lectura que ens transllada a l'acabament de la Guerra de Successió. Altres semblen ésser empresonats carlistes com un tal José Pons, datat el 1887, i un Daniel Cota, sense any. Llavors, un Jalabert que es proclama «français de nation», un Jean sense llinatge que es declara «captif et solitaire» i encara, francesos dels rengles napoleònics, A.N. Sorell; M.Maureau U; Sarazyn; Pierre; Riffi, cornetí de la infanteria lleugera, 28; Claive, que escriu que és «prisonnier» des del 12 de juliol del 1808; Colomer, 1812; Alfredo i encara, dos musulmans en data de 1818, Mohamed i Sidi Abiz, aquí tancats després de quatre anys d'haver acabat la guerra contra les forces napoleòniques i que, malgrat aquest misteri, ens fan pensar en aquells «mamelucs», de l'àrab «Mamlûk», que significa esclau. Això és perquè es tractava una milícia turcoegípcia, composta originàriament d'esclaus, que constituí la dinastia homònima, i que dominà Egipte del 1250 al 1798. Amb membres d'aquesta històrica milícia formà Napoleon un esquadró de genets molt ben ensinistrats i que formaven part de la seva guàrdia. La seva imatge amb turbant, calçons amb bufes, jaquetes turques i samitarres a la mà apareixeria, amb tota la feresa del moment, en un famós quadre de Goya dedicat al dos de maig de 1808.

Però no tot són noms en els murs de Bellver. També el rústic dibuix de sabates, creus, flors de llis...i una curiosa «jaia serrada» amb tots els simbolismes que l'angoixa dels enclaustrats imposava.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL