algo de nubes
  • Màx: 28°
  • Mín: 22°
22°

Les cròniques del pare Salmón (1812)

Mentre la majoria del clergat apareixia profundament lligat a la Cort de Carles IV i, fins i tot, li tapava els pecats i defectes, un tal pare Salmón, de l'orde de Sant Agustí, publicava a la Impremta «Reial» de Cadis, aquell any de 1812, un llibre titulat: Resum històric de la Revolució d'Espanya, on, segons Lafuente i altres historiadors, «parla sense vergonya de reials adulteris, incests, bigàmies, enverinaments i plans de regicidi, tot això al costat d'altres abominacions d'aquest tipus, del qual les paraules i qualificacions ens privam de copiar».

Però aigua, molta d'aigua, duia aquell riu.
Un dels afers que donaven més maledicència pública contra Godoy era la seva conducta privada, si privada es pot considerar la que per la seva posició era blanc de totes les mirades i censures. De tal gènere eren les seves relacions amoroses amb la reina i Carlota Tudó i les d'aquest i aquestes amb altres, que el palau reial esdevenia una mena de bordell de luxe. Tot plegat, semblava preocupar poc al primer ministre que era el gall d'aquell galliner. Tot aquest estat de coses, el mateix que havia duit Lluís XVI de França a la guillotina dels republicans francesos, havia de preocupar profundament als intel·lectuals més avançats del país.
Enciclopedistes i il·lustrats no saben com reaccionar davant de tanta corrupció a la qual s'ha de sumar, com a producte de l'enveja, la ràbia que senten molts d'aquells cortesans envers dels homes de ciències i lletres.

Referent a l'obra del Pare Salmón, Lafuente comenta que «si tot això era publicat mitjançant la impremta, calculi's el que per aquell temps les llengües pregonarien... La funesta conducta d'aquells personatges donava peu i ocasió a suposar, sobre el que passava a la vista, tot el que pogués imaginar la suspicàcia, ens limitam a fer aquestes indicacions per tal que es pugui comprendre com d'irat devia estar el poble amb tots aquells escàndols que passaven, i la política considerada com la més pròpia per arrossegar la nació vers la seva ruïna».

Recordem que en el terreny de la il·lustració els seus teòrics varen apel·lar a una moral sense ambicions totalitzadores per tal d'aconseguir la felicitat general mitjançant el progrés (Condorcet), al qual arribam a través de l'educació (Rousseau, Pestalozzi).

La lluita contra la superstició (Feijoo) i rebuig de la religiositat tradicional (Voltaire), units a l'interès per les ciències naturals i les matemàtiques (Lavoisier, Humbolt, Cabanilles), conduint tot plegat als avançaments tècnics i la revolució industrial.Altres aspectes del moviment foren el vitalisme preevolucionista (Diderot), el camí vers el republicanisme (Montesquieu), el liberalisme (Smith) i la fisiocràcia (Jovellanos).

Miquel Ferrà i Martorell

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.