La premsa anuncia un «elixir contra el mareig» que és invent del doctor Bryr, alemany. Veim una dama asseguda a una cadira de vimet sobre la coberta d'un vaixell i com un cavaller li porta el remei dins una ampolleta. «Nauseofen del Dr. Bryr. Elixir d'èxit segur per curar i evitar el mareig. Pelayo 6 bis Barcelona». Un dibuix de Cecili Pla ens mostra una damisel·la, tota vestida de blanc, amb sabates de tennis i capell de palla amb abundant flocam. És primeta i molt ben tallada de cos. Guapa de cara. Es troba sobre unes roques dedicada a la pesca. Amb això llança l'ham i enlloc de treure peix, treu un dandy bergantell: capell canotier, bigotis punxarruts, cabellera abundant, coll xarolat i vestit a la darrera moda. Una flor, un clavell, en el trau de la solapa. El dibuixant ens vol dir que aquesta és la pesca que tota al·lota desitja. El tòpic de sempre i més en aquells temps.
L'escriptor Julio Victor Tomey (P.Y.L.num.51) incideix en
aquesta proposta i mesura l'amor de l'home sobre el de la dona.
Diu: Per què no expressar l'amor a través de les llums? Aquest
mitjà d'expressió resulta esser molt gràfic. Quan la dona té bona
vista, qualsevol llum fereix la seva retina. Quan està enamorada es
torna cega. És una llàstima. Heus aquí com, sota el prisma de les
diferents edats de l'home, pot apreciar l'amor d'aquest... la dona,
quan té bona pipella. L'amor de l'adolescent de setze anys és com
un llàmpec, en alguns casos. En altres, focs d'artifici. De
vegades, llum de bengala, molt vistosa, però de poca durada. L'amor
d'un al·lot de vint és foc fatu. El d'un home de vint-i-cinc un
potent focus de llum elèctrica, amb intermitències. Ha de menester
una pantalla. El d'un home de trenta la mateixa llum, però fixa i
corregida. El d'un de trenta-cinc és una foguera, el tan pregonat
veritable foc de la passió. Als quaranta anys l'amor de l'home és
una llum de gas, forta i clara, mercè al metxer Aüer. Als 45 la
mateixa llum i el mateix metxer, però aquest recomposat, i aquella
ha estat graduada en el comptador. La camiseta de l'aparell es
troba ja molt emprada. Als cinquanta anys la llum de l'amor varia.
És la d'un quinqué amb petroli, i per tal que doni claror ha de
renovar sovint el combustible. Als seixanta anys... sistema antic.
L'home va reculant vers l'obscurantisme. El seu amor es una
llumeta. Als seixanta-cinc un llum d'oli. I als
setanta...unalampareta amb aigua i oli. Llum de morts que no
resisteix el més petit buf. Dels setanta en endavant ja no hi ha
llum. L'home estàdins la fosca i només en somnis pot entreveure per
un moment lalluentor de coses rares, tal volta llums d'un altre
món. Diuen que l'amor dels vells irradia, de vegades, llums
vivíssimes. No ho cregueu, lectores. Jo ho puc negar. Ho he
consultat.
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL