La premsa anuncia un «elixir contra el mareig» que és invent del doctor Bryr, alemany. Veim una dama asseguda a una cadira de vimet sobre la coberta d'un vaixell i com un cavaller li porta el remei dins una ampolleta. «Nauseofen del Dr. Bryr. Elixir d'èxit segur per curar i evitar el mareig. Pelayo 6 bis Barcelona». Un dibuix de Cecili Pla ens mostra una damisel·la, tota vestida de blanc, amb sabates de tennis i capell de palla amb abundant flocam. És primeta i molt ben tallada de cos. Guapa de cara. Es troba sobre unes roques dedicada a la pesca. Amb això llança l'ham i enlloc de treure peix, treu un dandy bergantell: capell canotier, bigotis punxarruts, cabellera abundant, coll xarolat i vestit a la darrera moda. Una flor, un clavell, en el trau de la solapa. El dibuixant ens vol dir que aquesta és la pesca que tota al·lota desitja. El tòpic de sempre i més en aquells temps.

L'escriptor Julio Victor Tomey (P.Y.L.num.51) incideix en aquesta proposta i mesura l'amor de l'home sobre el de la dona.
Diu: Per què no expressar l'amor a través de les llums? Aquest mitjà d'expressió resulta esser molt gràfic. Quan la dona té bona vista, qualsevol llum fereix la seva retina. Quan està enamorada es torna cega. És una llàstima. Heus aquí com, sota el prisma de les diferents edats de l'home, pot apreciar l'amor d'aquest... la dona, quan té bona pipella. L'amor de l'adolescent de setze anys és com un llàmpec, en alguns casos. En altres, focs d'artifici. De vegades, llum de bengala, molt vistosa, però de poca durada. L'amor d'un al·lot de vint és foc fatu. El d'un home de vint-i-cinc un potent focus de llum elèctrica, amb intermitències. Ha de menester una pantalla. El d'un home de trenta la mateixa llum, però fixa i corregida. El d'un de trenta-cinc és una foguera, el tan pregonat veritable foc de la passió. Als quaranta anys l'amor de l'home és una llum de gas, forta i clara, mercè al metxer Aüer. Als 45 la mateixa llum i el mateix metxer, però aquest recomposat, i aquella ha estat graduada en el comptador. La camiseta de l'aparell es troba ja molt emprada. Als cinquanta anys la llum de l'amor varia. És la d'un quinqué amb petroli, i per tal que doni claror ha de renovar sovint el combustible. Als seixanta anys... sistema antic. L'home va reculant vers l'obscurantisme. El seu amor es una llumeta. Als seixanta-cinc un llum d'oli. I als setanta...unalampareta amb aigua i oli. Llum de morts que no resisteix el més petit buf. Dels setanta en endavant ja no hi ha llum. L'home estàdins la fosca i només en somnis pot entreveure per un moment lalluentor de coses rares, tal volta llums d'un altre món. Diuen que l'amor dels vells irradia, de vegades, llums vivíssimes. No ho cregueu, lectores. Jo ho puc negar. Ho he consultat.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL