Fra Antonio del Castillo, de l'ordre de Sant Francesc, publicava el 1654 a Madrid, estampada a la Impremta reial, la seva obra El devoto peregrino: viage de Tierra Santa, la memòria d'una experiència tot seguint la ruta que feia una aturada a Mallorca.
Havia nascut aquest monjo-escriptor a Màlaga, professà el 1623 i després de complir diferents encàrrecs, generalment de caràcter cultural, per als seus superiors, s'embarcà cap a Palestina, on hauria de romandre devers set anys. En tornar el nomenaren capellà i confessor del rei i dels infants. Morí el 1699. El seu llibre, que dedicà a Felip IV, és la guia de pelegrins més popular d'aquella època i un clàssic del gènere per haver conegut més d'una trentena d'edicions.
Aquells llargs viatges, suposam que aprofitant la teulada i la taula de tots els convents franciscans de l'itinerari, estaven vorejats de perills, i el mes d'agost era el temps més aconsellable per a navegar la Mediterrània: «Haig d'advertir el lector que no vull ni haig d'intentar en aquest tractat o viatge contar les grandeses de les ciutats d'Espanya, França, Itàlia, Sicília, MALLORCA, Sardenya, per on vaig passar; perquè essent tan llarg el que cal contar més cansaria el lector que no pas l'entretendria, i ja que és cosa clara el que he pretès amb aquesta obra, només tractaré amb detall les ciutats de Turquia i Terra Santa». Però tal volta el punt original de l'obra de Castillo sigui l'allau de consells que dóna als viatgers per tal que no es trobin amb alguna greu dissort: «Als ports on arribeu, procurau parlar llavors amb els nostres religiosos de Sant Francesc, que en tots o en la majoria n'hi ha, i, sinó, demani pels Procuradors de Terra Santa, per tot arreu presents, i d'ells us heu d'informar, puix que són molt servicials, del que heu de pagar pels nòlits i com heu de disposar de les vos tres coses. Procureu dins els vaixells dur-vos bé amb els capitans o patrons, menjar amb ells, encara que sigui pagant-ne un tant, i així no haureu de fer provisió pel camí, tot i que us sortirà més car. Però si voleu estar com pertoca heu de tenir cura de tenirqueviures en matèria de pa, vi, bescuit, formatge i tot el que normalment agrada a quasi tothom.
Porteu també alguns regalets, no sigui cosa que us poseu malalts i no tingueu on posar mà. Mirau que enmig de la mar manca de tot, encara que porteu doblers. Preniu un bagul, amb la seva bona clau, on càpiga un poc de tot; perquè si no ho feis així, s'ho menjaran els mariners que és gent de molt poc fiar.
Per això us haig d'aconsellar que en fer la provisió més val posar-hi molta cosa que poca, puix que a la mar no hi ha temps ni jornada amb prefixat termini. No heu de creure els que us diuen que hi ha vuit dies de camí, perquè poden esser vint.
Mirau aquell adagi que diu que per la mar, per a cent dies, un pa, i per a un dia, cent pans. Refieu-vos de tothom».
