A poques passes del carrer de Sant Matgí, a la cantonada dels carrers Cotoner i Dameto, hi ha una casa plurifamiliar, de tres pisos, amb senzills elements Belle-Epoque de ferro i ceràmica. L'edifici, construït el 1916, té nom propi: «Villa Berck Plage». Qui el manà bastir, tal volta un francès, evocà amb aquesta denominació una coneguda localitat marinera del Pas de Calais. Berck-sur-Meres troba al nordoest de París tenia un tràgic protagonisme. El transatlàntic anglès «Sussex» era transferit a França el 1914 i realitzava travessies entre Dieppe i Folkestone. El 24 de març de 1916 (el mateix any de la construcció de l'immoble de Palma que esmentam era torpedejat per un submarí alemanys al davant de Berck. Tocat a la proa fou remolcat pels «sauveteurs» locals fins a Boulogne. Hi va haver entre els passatgers un centenar de víctimes, entre les quals el famós compositor Enrique Granados. Fetes les reparacions necessàries, la nau era recobrada per la Marina nacional francesa i es feia servir de dragamines. Durant el gegantí conflicte de 1914 a 1918 Berck és qualificat com «l'arrière boutique de la grande boucherie» i és que aquesta vila es troba relativament propera al front, tot i que el front de la Somme no sobrepassarà mai Arras i Albert a l'est. Aleshores, les infraestructures sanitàries són preparades per acollir els nombrosos ferits que es reparteixen pels hospitals provisionals de l'Hôtel de la Paix, la Villa Normande, l'Institut Notre Dame, el Casino Le Kursaal, el Cottage des Dunes i l'Hôtel de Russie. En resum, aquesta ciutat que era un acollidor hostal durant el temps de pau esdevenia un complex hospitalari durant el temps de guerra. I els Berckois, per altra banda, pagarien un feixuc tribut a la que es digué la Gran Guerra Europea. Un monument recorda el nom de 301 víctimes locals, sobre un total de 364 noms de totes les guerres.
I que més hem de dir de Berck? La descripció que en fa «Le Magasin pittoresque» de 1882, aquesta sota el títol de «Excursions a l'Hospital Marítim de Berck destinat als infants pobres», ens diu que «Berck és un poble gran de pescadors, sobre la costa del Pas de Calais, entre el port de Boulogne i la badia de la Somme. Aquest país s'anomena la Marquenterre, regió torbosa que les crestes de sorra separen de la Manche. Un molí de vent, negra xarpa formidable d'aspecte en aquesta plana pàl·lida, fa la roda a l'entrada del burg on les cases, la majoria pintades de guix blavós, formen rengles en els dos costats del camí sobre una mitja milla de llargària...»
Personatge curiós va ser Marianne Bouville, de malnom «Mariana tota sola», la qual, havent perdut el seu marit i els seus quatre infants a causa d'una epidèmia de còlera el 1852, es va dedicar a tenir cura dels nins dels pescadors. Li varen confiar, aleshores, algunes criatures malaltes i ella va demostrar, guarint-los, les virtuts terapèutiques de l'aire marí. Començava així una recomenable estació balneària.
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL
