El navegant de la barca pneumàtica (1952)

Un singular aventurer, Alain Bombard, realitzava, l'any 1952, una ambiciosa i alhora, perillosíssima experiència. Es tractava de dur a bon terme la gesta de travessar la Mediterrània occidental i l'oceà Atlàntic a bord d'un rai inflable, sense aigua dolça ni queviures. El motiu: que Bombard, a més de bon navegant, era metge i sabia que cada any morien en tot el món no menys de dues-centes mil persones a causa dels naufragis. Bombard va voler demostrar que la supervivència era possible dins la solitud del líquid element, i que la mar és una reserva inexhaurible de vida que pot donar aigua i aliment a qualsevol nàufrag. Però aquest codi de supervivència estava per demostrar. La ruta havia de ser Mònaco-Barbados, tot passant per les Balears, l'Estret de Gibraltar, les illes Canàries i les illes del Cap Verd. Ens conta, aleshores, en el seu llibre Naufragè volontaire, com va esser l'apropament a la balear major: «La ruta era curta aquesta vegada: volíem arribar a Mallorca, que es trobava a quaranta milles. Hi podríem esser el dia següent de matinada. El gran problema era com evitar esser llençats sobre la costa nord. I tanmateix les nostres derives, mal fixades i mal emprades, no resistien ja, i el vent bufava del sud-est. El punt que més fàcil ens semblava atènyer era Alcúdia, el port de la costa nord-est. En el començament tot semblava marxar molt bé i aquell matí de dimarts ens trobàvem en el bon camí, enmig del canal. Topàrem amb vaixells que anaven a la pesca de la sardina i ens saludaren amistosament... Cap a les divuit hores, l'estimada illa de Menorca, molt baixa sobre l'horitzó, desapareixia per la part de l'est, mentre Mallorca, majestuosa i altiva, se precisava al sol ponent...».