No sabem la cronologia precisa ni determinada del poeta més antic de la llengua castellana, Gonzalo de Berceo, nascut a Madriz, barri de Berceo, Logronyo, a finals del segle XII. Alguns han situat la seva vida entre 1195 i després de 1264. Educat en el monestir de Sant Millà de la Cogolla de l'orde benedictí, ens confirma en aquesta data la seva existència en document signat el 1220. Va viure, segons referència d'ell mateix a un dels seus escrits, molts anys, una llarga vida, segurament octogenària.
En el seu llibre Miracles de Nostra Senyora ens explica vint-i-cinc històries, totes elles força útils per entendre els costums i manera de pensar de l'Edat Mitjana. Una d'aquestes històries és la del pare superior i el sagristà. El relat és aquest:
«A una vila bona anomenada Pavia,/ ciutat de gran hisenda, s'ubica a Llombardia./ Hi havia dintre una rica mongia/ de molt bons homes, molt santa companyia.»
«Era el monestir alçat en honor/ del que salvà el món, senyor Sant Salvador:/ Hi havia, per ventura, dins ella, un prior/ que no volia viure més que al seu sabor.»
«Havia el bon home una llengua errada:
Deia molta malfamança de la regla vedada,/ feia una vida molt poc ordenada;/ però feia ses pregàries a l'hora marcada.»
«Tenia un profitós costum que mantenia estret:
Deia totes ses hores com un monjo dret,/ a les de la Gloriosa no hi mancava motet/ per això el diable la ràbia li feia xisclet.»
Sembla que morí un dia aquell frare pecador. I ja anava al foc etern quan passà per aquells paratges ultratrrenals la Verge Maria.
No havia oblidat la Mare de Déu les pregàries del sagristà. Així, doncs, l'alliberà del càstig i el se'n pujà a la glòria eterna. Tanmateix, les despulles, el cadàver, volgué parlar i va transmetre el missatge del que havia passat al sagristà. Tot el convent es posà dempeus per agrair tal prodigi.
«Les matines cantades s'aclarí el dia,/ digueren llavors la prima, després la lletania,/ anà al seu capítol la santa companyia,/ que això és el que es fa, costum de la mongia.»
D'acord amb aquestes dades, el monestir de Sant Salvador de la Llombardia, a la ciutat universitària de Pavia, seria molt anterior al nostre santuari homònim en el terme de Felanitx, fundat molt temps després. Un detall que pot posar en dubte la teoria d'un Cristòfor Colom mallorquí.
I tanmateix... Qui sap?
