Neix a Abeerdeen, Escòcia, l'astrònom David Gill, l'home que va fer un gran esforç per determinar la distància del Sol. Dirigí, per aconseguir-ho, una expedició a l'illa Maurici el 1874 que li va permetre observar el pas de Venus. El 1877 organitzava una altra expedició a l'illa de l'Ascensió, en aquest cas per observar Mart en el punt més proper. De 1879 fou nomenat astrònom real de l'observatori del cap sud-africà de Bona Esperança i cobrí aquesta tasca fins el 1907. El feren cavaller el 1900 i morí a Londres, on tenia totes les seves relacions familiars, el 24 de gener de 1914. La qüestió és que el 1905 es trobava a la capital anglesa i decidí prendre part en l'expedició britànica a Mallorca que tenia per objecte veure un eclipsi total de sol i fer-ne les oportunes observacions. La comissió oficial d'astrònoms d'aquell país vingué amb el creuer «Venus» i anava encapçalada per Sir Jas Norman Lockyer. Arribat el gran dia, explicava Jordi Anckermann, «serà visible el primer i darrer eclipsi total observable des de Mallorca durant aquest segle, doncs l'anul·lar del 17 d'abril de 1912 serà parcial per a nosatres... Des de fa alguns dies es troben a Palma dos astrònoms anglesos que han examinat ja els llocs on han de ser instal·lats els observatoris...»
Sembla que aquell esdeveniment científic fou, alhora, l'origen del Museu de ciències naturals del Seminari de Mallorca. Així ho refereix Mossèn Ramis Darder: «L'any 1905 fou una data rellevant per a l'estudi de l'astronomia al nostre seminari. Un eclipsi de sol, visible des de Mallorca, propicià que un grup de científics arribàs a l'illa per observar el fenomen. La Diòcesi disposà, per mandat del bisbe Campins, la construcció d'un observatori astronòmic a les instal·lacions del Seminari. L'aparell més rellevant fou un telescopi òptic, de resolució significativa per l'època i idoni per l'observació de l'efemèride. L'estudi de l'eclipsi propicià l'interès pel coneixement més ample de les Ciències Naturals.
Temps enrere havia sorgit un grup de preveres interessats en l'estudi científic de la naturalesa. Amb seny i paciència havien anat formant col·leccions de fòssils, minerals i roques, mol·luscs, insectes, mamífers, peixos i aus, i també havien començat a bastir els primers fulls d'un herbari...».
Aquelles col·leccions constituïren l'embrió d'aquest museu i amb el temps s'enriquí amb donacions importants com la de Mossèn Ferran Moragues, que li llegà les seves col·leccions d'entomologia i histologia, juntament amb alguns aparells. Altra donació fou la d'Antoni Maura en matèria de roques i minerals. Tot això es completava amb un laboratori de física i química que muntà, per encomanament del bisbat, Mossèn Emili Sagristà.
Avui, aquest museu, juntament amb el Museu Bíblic, són fites obligades per a tots aquells visitants que s'acosten al Seminari de Sant Pere, avui dit Casa de l'Església.
