És evident que el Segle de les Llums, i per tant, l'Enciclopedisme, dugué la Revolució Francesa i que la Revolució va estendre la doctrina dels Drets humans. A finals del segle XVIII podem parlar, per tant, del moviment d'emancipació dels jueus europeus, segons el qual aquests canvien la seva condició de minoria tolerada, però amb drets limitats, per la de ciutadans amb igualtat de drets. C.W. Dohm, en el seu llibre sobre l'emancipació civil dels jueus, afirma que les faltes que els puguin atribuir procedeixen de la seva inferioritat jurídica, i concedir-los la igualtat davant la llei els pot convertir en bons ciutadans. Moisés Mendelsohn, el 1783, precisa també molts d'aquests punts en debat.
Amb la Declaració dels drets de l'home i del ciutadà del 1789 comença la concessió d'igualtats jurídiques als jueus, que arriba al seu punt cimal el 1791 amb la concessió de drets civils per part de l'Assemblea Nacional Francesa als jueus que prestin jurament com a ciutadans, alhora que la religió hebrea és reconeguda com a confessió i els jueus perden el seu caràcter de 'nació'. Això es completa el 1807 amb la institució del Gran Sanedrí, compost per setanta-un membres, presidits pel rabí d'Strasburg. El moviment d'emancipació dels jueus a altres països europeus porta dates molt posteriors pel que fa al seu reconeixement jurídic, és a dir, l'abolició de restriccions legals per part dels Estats: Gran Bretanya, 1858; Països Baixos, 1848; Suècia, 1870; Noruega, 1891; Alemanya, 1871; Bèlgica, 1839; Suïssa, 1874; Itàlia, 1870; Grècia, 1830; Hongria, 1867; Àustria, 1866... En resum, es podria dir que els jueus de l'Europa occidental aconsegueixen la plena igualtat de drets en el segle XIX, llevat de Portugal, que serà el 1910. A l'Europa sud-oriental es pot parlar d'un règim de tolerància, llevat de Romania i Turquia. A l'Europa oriental la cosa és molt diferent, especialment a Polònia i Rússia. Les persecucions, sota el tsarisme, són freqüents i solen acabar en pogroms o massacres col·lectives, com les de 1881 i 1882. Només amb l'establiment de la Unió Soviètica, el 1917, els jueus obtenen la seva igualtat de drets. Enmig de tota aquesta moguda i tres anys abans que els Estats Units, amb la seva Virginia Bill of Rights, concedissin l'emancipació als jueus americans, els 'xuetes' de Mallorca, és a dir, descendents de jueus conversos, que patien discriminació com els seus avantpassats, decidien presentar-se en comissió al davant del Rei i demanar, mitjançant un memorial o document de denúncia, la plena igualtat de drets. Els membres de la Comissió es deien a si mateixos «diputats dels altres individus anomenats vulgarment del 'barrio de la Calle, de estirpe hebraica, pero españoles de nación y católicos de profesión, por la Divina Misericordia'».
El document parlava de la trista vida de més de tres-centes famílies que patien tota mena de discriminació per part del poble i de les institucions illenques, socialment, professionalment, econòmicament i políticament. El memorial passà al Reial Consell i aquest organisme en demanà informació a la Reial Audiència de Mallorca. Uns i altres retardaren l'afer tot el que pogueren. Però la gran injustícia, ignorada a la Cort i a la Península, es posava al davant dels ulls de tothom.
