El 1874, Gustave Flaubert (Rouan, 1821-Croisset, 1880) publicava la seva obra La temptació de Sant Antoni, un llibre, que segons ell, li va dur vint-i-cinc anys de feina. Fundador de la moderna novel·la realista i precursor del naturalisme, Flaubert havia començat a escriure en els anys de la seva adolescència. Els seus biògrafs coincideixen a dir que va viure una vida grisenca, un tant amagada, un tant rutinària, que només trencaren alguns viatges per Àfrica i Orient Mitjà. Un dels seus mèrits és haver sabut penetrar en les passions humanes, i encara que ho va fer amb un toc romàntic, no deixa de satiritzar la mentalitat burgesa. Malalt dels nervis, va saber també «contagiar» a alguns dels seus personatges un estat quasi patològic que accentua la versemblança de la feblesa humana. Sant Antoni Abat, un dels iniciadors de la vida monàstica cristiana (Qeman, Alt Egipte, 251-mont Golzim, 353), conegut també com l'Ermità, que durant el seu retir hagué de patir moltes visions temptadores que el diable li enviava. El podem veure representat en una petita escultura sobre el portal de l'església de Sant Antoniet, un temple barroc tardà, d'evident influència francoitaliana, que fou construït de 1757 a 1768. De planta el·líptica, com la del claustre que també es conserva, és admirable per la seva cúpula. És, ben curiosa, atribuïda a Lluc Mesquida, Antoni Mesquida i Jordi Costa, tots ells intèrprets inspirats d'un classicisme estructural que sembla fer més grans els espais reduïts. Medallons, nervis motlurats, balconades, finestrals, llunetes, una llanterna, arcs rebaixats, balustres, representacions pictòriques que ens mostren episodis de la vida del sant titular, fornícules i ornamentació diversa i suggerent: gerros amb flors, garnaldes, àngels i angelots...
Explica Gaspar Valero que «els pares antonians de l'Orde de Canonges Regulars de Sant Agustí s'instal·laren a Mallorca després de la conquesta de Jaume I, qui el 13 de setembre de 1230 ja concedí al seu superior, Pere de Teça, unes cases al carrer de Sant Miquel per fundar-hi el convent i hospital de Sant Antoni. Els pares antonians, titulars fins a l'any 1788 d'aquest convent, es dedicaven a tasques hospitalàries. Estaven especialitzats a combatre l'anomenat Mal de Foc, malaltia comuna a l'Edat Mitjana produïda per intoxicació amb cereals. També s'anomenava foc sagrat o foc de Sant Antoni amb motiu d'unes curacions miraculoses que tingueren lloc a la tomba del sant, a Viena del Delfinat (França). L'any 1729 s'emprengueren, a iniciativa del comanador de l'orde, Damià Gelabert, unes importants obres de reconstrucció que afectaren l'hospital i el convent. El 1756 s'enderrocà el temple antic, d'estil gòtic, i es començà a construir l'actual església».
