Els portuguesos arribaven el 1471 a la costa de la futura Ghana i l'anomenaven Costa do Oro. Durant els segles XVII i XVIII els holandesos que substituïren els portuguesos, els britànics i els mercaders de tot Europa rivalitzaren per a treure profit del comerç d'esclaus. Però abans del desembarcament dels portuguesos en aquelles terres africanes, un mallorquí, el ja tantes vegades esmentat Jaume Ferrer, ja apareixia documentat, quasi un segle abans, a l'atles de Jafuda Cresques amb aquesta inscripció: «Partí la nau de Jaume Ferrer per anar al Riu de l'Or el dia de Sant Llorenç, que és 10 d'agost, l'any 1346». I la carta ens mostra dibuixat un vaixell, amb el seu velam molt inflat pel vent, que tripulat per quatre homes, posa proa vers el punt indicat. De la gesta, en parlava Malte-Brun i de l'esperit explorador dels illencs, els geògrafs i escriptors Buchon i Tastu...
«D'aquesta manera, llur influència política, llurs conquestes, l'extensió i importància de llur comerç, tot va afavorir el progrés dels coneixements geogràfics; per la qual cosa, segons observa el savi jesuïta espanyol Juan Andrés en l'obra que va composà en llengua italiana, Storia d'ogni litteratura, quan es tractà d'establir i dirigir l'acadèmia nàutica de Sagres, va recaure l'elecció en un mallorquí anomenat Jaume; això prova que ja a Mallorca existien matemàtics acreditats abans que n'hi hagués a Portugal». En termes semblants, l'escriptor Josep Sureda i Blanes, a la seva obra, Mallorca i la tradició tècnica (1958), escrivia: «L'expedició de Jaume Ferrer a Riu d'Or, amb tot el que significà el coratge de passar enllà del Cap Bojador; les expedicions dels mallorquins a les illes Canàries, com també totes les exploracions geogràfiques- conegudes i ignorades- dels mallorquins, com també l'existència a Mallorca, d'un nucli d'estudiosos de les més diverses disciplines, que significa per si mateix una època creadora, inventiva, d'una intensitat inoïda per la ciència, especialment per a la nàutica, ens podria dur a sobrestimar l'obra, sempre meritòria, d'aquells homes i a oblidar la totalitat de les vivències històriques que actuaven sobre tots els habitants de Mallorca, i està clar que sobre els navegants i els cartògrafs. Hem de tenir sempre present que en l'estructuració de la societat mallorquina d'aquella època hi havia un incondicional optimisme que, dominant la consciència general, feia possible una obra sana, creadora, curulla de virtuts essencials. El que fou decisiu, en aquell instant, és el miracle de poder-se desplegar lliurement les capacitats dels individus, és a dir, el fet que pogués créixer fora mida la confiança de l'home en si mateix».
