La nau arribà a l'illa de Mallorca, on ancorà. Aquest és un regne molt fort i ben abastit, i sobretot, molt barat i il·lustrat de molta noblesa. Vaig desembarcar de bon matí i per tal de combatre els freds humors marins, vaig prendre tal gatera d'aiguardent que hagués pogut guanyar en l'art de fer bones xuclades a qualsevol bevedor polonès, i això en terça i cinquena. I en sortir a prendre aire fresquet que m'alleugeràs de la xafogor que portava a dintre, sortí a cuita corrents, la tavernera, per demanar-me el pagament del que m'havia engolit. Jo, sense respectar les seves toques, semblant-me que era entrebanc en el meu camí, li vaig pegar empenta, tan forta que caigué de cul. S'aixecà com un escurçó trepitjat, i enfrontant-se'm novament, em propinà tal cop de puny a la panxa que m'obligà a vomitar-li, al seu damunt, tot l'aiguardent begut, un bany que la cobrí de dalt a baix. Amb això, ella, sentint-se molt afligida, començà a cridar i a plorar per causa de com havia restat el seu vestit, mentre jo amb mortals dolors de ventre havia pres possessió de set peus de la nostra comuna mare (és a dir, el terra, per on rodava espasmòdicament Estebanillo). En aquells moments encertà a passar per aquells indrets el General i, compadit de veure'm retut, i molest per haver de sentir, encara que fos de lluny, la remullada tavernera, manà que se li donàs a ella un patacó (antiga moneda d'argent d'una unça de pes) i que a mi em duguessin els mariners a la nau capitana, on fou menester per entrar-m'hi un cabrestant, que més pesa un gat racional que una vintena d'irracionals. Sortírem aquell capvespre d'aquell port, i al cap de dotze dies d'haver marxat de Nàpols, poguerem colombrar la desitjada Espanya, sense haver trobat en tot el camí ni enemics que ens pertorbassin ni tempesta que ens inquietàs, atribuint-ho tothom, després de la voluntat del cel, a la bona sort del General, ja que havent fet altres tres viatges sempre havia arribat amb salvament; que no consisteix només a tenir coratge el que governa sinó a tenir fortuna per aconseguir els seus propòsits.»

Aquest fragment de narració, que els historiadors han situat durant la primavera de 1645, pertany a l'obra, en llengua castellana, la versió original, i titulada La vida y hechos de Estebanillo González, hombre de buen humor, compuesta por él mismo, una novel.la «picaresca», anònima, de 1646, l'acció central de la qual s'esdevé durant la guerra dels Trenta anys. Segons relata el personatge, havia nascut a Salvatierra, Galícia, província de Pontevedra, el setembre de 1608, fill d'una família benestant. Batiat aquell mateix any a Roma i, morta sa mare tot estant novament embarassada, fou criat i educat per son pare i dues germanes majors. Expulsat de l'escola romana, on havia après les primeres lletres, a causa de moltes entremaliadures, serveix d'aprenent a casa d'un barber i, llavors, havent fugit de la Ciutat Eterna, viatja per Itàlia i Grècia. De retorn a Roma, novament perseguit per les seves males accions, va primer a Nàpols i fa vida de soldat. Els episodis tenen després lloc a Espanya, Portugal, França, Alemanya, Bèlgica, Àustria, Txèquia, Polònia, Lituània, Rússia i Hongria. Es perdrà el seu rastre a Madrid el 1652.