muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
11°

Un regal de primera comunió (1892)

El pare Luis Coloma (1851-1914), jesuïta i escriptor, que havia aconseguit gran popularitat durant la seva època amb la seva novel·la Pequeñeces, amb relats com Juan Miseria i amb novel·les de ficció històrica com La reina mártir i Jeromín, feia obsequi al rei Alfons XIII, una criatura de vuit anys, d'un conte luxosament enquadernat que duia per títol Ratón Pérez i que començava amb aquestes paraules: «Entre la mort del rei que s'enrabià i l'adveniment de la reina Maria-Castanya, existeix un llarg o obscur període en les cròniques, del qual resta poca memòria. Consta, tanmateix, que va florir en aquell temps un monarca, Buby I, gran amic dels nins pobres i protector decidit de les rates». El pare Coloma, en el decurs de la narració, posa referents molt apropats al reial personatge obsequiat. Per això ja adverteix en una nota, al començament, «sembrau en els nins la idea encara que no la puguin del tot entendre; els anys s'encarregaran de desxifrar-la en el seu enteniment i la faran florir en el seu cor»...

«Consta, també, que el rei Buby començà a regnar als sis anys, so ta la tutela de sa mare, senyora molt prudent i cristiana, que guiava les seves passes i vetlava al seu costat, com fa amb tots els bons nins l'àngel de la guarda». A causa de perdre una dent de llet, el rei Buby fa amistat amb el Ratón Pérez, del mite infantil i tots dos viuen l'aventura de recórrer, per clavegueres i altres mines, tot el subsòl de Madrid, per tal d'anar a visitar el nin més pobre del país. Per això, serà necessari, per art de màgia, que el rei Buby sigui convertit també en rateta. Fet el prodigi, comença el viatge. «Vivia Ratón Pérez en el Carrer Arenal, número 8, en els soterranis de Carles Prats, enfront d'una gran pila de formatges de Gruyère, que oferien a la família Pérez un proper i ben abastit rebost. (Sembla que el tal Carles Prats, del qual, la famosa botiga d'ultramarins a la capital de l'Estat era la més celebrada, procedia de les Balears i hi oferia no pocs productes illencs com la sobrassada, el formatge de Maó o el licor de Palo). Al cap de poc temps entraren en una suau esplanada, que venia a desembocar a un soterrani ample i ben enrajolat, on es respirava una atmosfera teba, perfumada de formatge. Doblaren un gran amuntegament d'aquests i es trobaren al davant d'una gran capsa de galletes Huntley. Allà era on vivia la família ratera Pérez, sota la senyera de Carles Prats, tan confortablement com hi pogué viure la rata llegendària de la faula en el formatge d'Holanda».

Van les dues ratetes per sotaterra sense por al que pugui ser arriscat o desconegut. «De vegades, Ratón Pérez s'aturava en algun creuer de vies, i explorava el terreny abans de seguir: això posava el rei Buby una mica nerviós i de mal humor, perquè arribava a sentir des del mussellet fins a la punta de la cua alguns lleugers calfreds que li semblaven senyals de por... Només una vegada, en sentir el gran soroll sobre el seu cap, que semblava fossin deu dotzenes d'òmnibus Ripers-Oliva, va voler saber si ja eren al lloc on vivia don Gaiferos...» Arriben, finalment, a casa del pobre Gilito, li donen el seu regal a canvi de la seva dent caiguda, «un preciós estoig amb la insígnia del Toison d'Or, tota quallada de brillants» i tornen a ca seva amb la lliçó sabuda.

^

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.