És evident que quan l'arquitecte, tantes vegades esmentat, Gaspar Bennazer, enllestia l'edifici per a Joan Oliver, que forma cap de cantó Avinguda Alexandre Rosselló-Sindicat, el 1909, hi havia a Mallorca un cert interès dels intel·lectuals, per una banda, i del gran públic, per una altra, en referència a l'exotisme de la llunyana Rússia. Aquell edifici, amb un torrelló central coronat per una cúpula en forma de bulb, és a dir, com qualsevol església bizantina de Moscou i d'altres construccions oficials, detall que es destaca, especialment, per part de tots aquells que vénen pels carrers Aragó i Nuredunna, evoca, sens dubte, una estampa russa o d'algun altre país d'aquella zona oriental. Orientalistes són l'escala de l'edifici, el gran mirador que forma xamfrà, les finestres interiors dels accessos amb vitralls de colors, els arcs i fornícules, alguns tipus de garnaldes i ornaments, però sense fer-ne fora les ornamentacions basades en algun cop de fuet, un botó floral, una voluta, una forma acaragolada o un ferro salomònic. Ja hem dit que el que era rus provocava entre nosaltres curiositat i simpatia. El 1893, octubre, Palma havia rebut la visita del Gran Duc Wladimir Alexandrevitx, germà del tsar Alexandre III. Havia nascut el 1847, estava casat amb Maria Paulovna, duquessa de Mecklenburg i venia acompanyat de dos fills, un general, un secretari i diversos ajudants. Allò va esser un esdeveniment que impressionà profundament la població. El cònsol de Rússia, el senyor Granada, passejà l'il·lustríssim visitant amunt i avall. Les autoritats li varen retre homenatge seguit, seguit. Els comandants del port i dels vaixells de guerra Vulcano i Temerario també li prodigaren tota mena d'atencions. Visità la catedral, la llotja, el palau dels Montenegro i els jardins de Raixa. En marxar, a totes les tertúlies ciutadanes de taverna se'n parlà més i més. La premsa local no solia perdre tampoc esdeveniment de per aquelles terres i seguí, passa a passa, amb il·lustracions en bona part casolanes, la Guerra russojaponesa del 1904. L'hotel Barnils, a la Costa del Conqueridor, on el Gran Duc s'havia allotjat amb el seu seguici, conservà durant tota la seva existència els records de la feta. Per altra banda, les nostres revistes literàries, des de La Palma a La Nostra Terra, feren seguida referència a l'obra d'autors com Nikolai Gogol, Anton Txèkhov, Fiodor Dostoievski, etc. amb molts comentaris i traduccions. A tot això s'hi afegia la premsa quotidiana i així, per exemple, el 1905, el diari Ultima Hora mostrava en una de les seves pàgines culturals un gravat de l'escriptor Leon Tolstoi, on apareix molt barbut i vestit com un almoiner del país dels «popes». Les paraules, al peu de l'imatge, són aquestes: «Sota el seu aspecte miserable, guarda el secret del seu cor.»