En el meu llibre Palma a peu, ciutat passa a passa, feia una descripció de la plaça Cardenal Reig, «creuer de sis carrers, ben rodona, amb un monument obelisc al centre, dedicat a Lluís Salvador d'Àustria. Data de 1954 i és obra del famós escultor Jaume Mir.
A la part que forma el basament de l'agulla-obelisc hi ha quatre relleus escultòrics, de bella execució i certa originalitat, que representen idees o actituds relacionades amb el personatge. Aquest retrat psicològic es manifesta amb escenes que fan referència a l'Arxiduc quan descobrí sobre la mar una bella Venus que era Mallorca o en el moment de triar entre les muses de la saviesa».
Però aquesta plaça que du el nom d'un príncep de l'Església mallorquí, també podria tenir un sotsnom o nom paral·lel que li posaren oficialment. Jo l'anomenaria l'«Habsburg Platz» per tal de fer memòria, amb les al·legories de Mir, d'aquella casa imperial i llinatge que tan intensament es relacionà amb Mallorca, no només en la Guerra de Successió (1700-1714) sinó amb tots aquells personatges que rere l'Arxiduc i també en el seu temps, ens visitaren o residiren entre nosaltres. Sissí, Maximilià, Séguier... i ja avançat el temps, el gener del 1924, l'arxiduc Lleopold i la seva filla, arxiduquesa Maria Antònia.
La casa d'Habsburg regnà durant tres èpoques en el Sacre Imperi Germànic des del segle XIII al XIX. Aquesta família havia adquirit en el segle XII considerables territoris a Suïssa i Alsàcia. Quan Rodolf I fou elegit rei dels romans el 1273, la seva expansió fou imparable. Ocuparen la Baixa Àustria i Estíria el 1278 i el Tirol el 1363. En el segle XV adoptaren el nom de Casa d'Àustria i mitjançant matrimonis i herències aconseguiren les corones dels Països Baixos, Castella, Aragó, Bohèmia i Hongria. Amb Carles VI (1711-1714) es va extingir la Casa d'Habsburg, l'hereva de la qual, Maria Teresa (1740-1780) es casà amb Francesc de Lorena, fundador de la casa dels Habsburg-Lorena que regnà a Àustria, Bohèmia i Hongria fins el 1918.
Conta en la seva Història de Mallorca Mossèn Pere Xamena que durant la guerra de Successió, el 1706, s'imposava, amb gran suport popular, la causa de l'Arxiduc, en lluita contra els Borbons. La bandera de la Casa d'Àustria onejà a l'illa de 1706 a 1715, quan la gent de la pagesia feia avalots tot cridant: «Miren els galls i els botiflers», en referència als francesos i filipistes que usaven botes altes i exhibien la flor de llis de l'escut del rei Borbó. I dins aquella mateixa imaginació popular, com que aquelles cames, embotides dins aquells calçats de canya alta, semblaven botifarres, a més de la semblança del mot amb «botifleurs», ela aristòcrates finalment victoriosos de Felip V, foren anomenats com aquest exquisit producte de matances.
