La gent dóna una certa importància a les dates de naixement i mort dels personatges il·lustres, famosos o populars. Però dins la vida de cadascú, i en especial, d'aquells que han desenvolupat al llarg de la seva existència un dinamisme trascendent, hi ha una tercera data, un moment, que decideix el rumb definitiu, que marca per sempre... Sigmund Freud, el metge austríac (Freiberg, Moravia, 1856-Londres, 1939), fundador del psicoanàlisi, confessava ha ver viscut aquell «moment cimal». Fou la seva visita a Roma, un viatge que havia desitjat des de la seva infantesa i el qual no gosava fer, frenat, segons sembla, per un tabú, un misteri que mai no fou destapat. Havia volgut racionalitzar aquella inhibició dient que el clima de Roma, en temps d'estiu, era impossible de suportar. Diuen que Freud, dins la seva fantasia, s'havia identificat de forma apassionada, amb el seu personatge històric preferit, A níbal i si recordam la lliçó, Aníbal fracassà a l'hora d'apoderar-se de Roma ningú no sap perquè, puix que victoriós, girà cua i no volgué entrar a sang i foc dins «La Mare de les Ciutats».

Però havia de vèncer aquella mania, aquella raríssima resistència. Travessar el llac Trasimenus i posar el peu en la calçada cabdal, tot superant l'heroi cartaginès i les seves fòbies. Per altra banda, Freud, estava enfadat amb Roma cristiana, que destruí i suplantà la cultura clàssica anterior. I també perquè aquella Roma cristiana era la principal responsable de la persecució multisecular patida pel poble jueu, un poble al que Freud pertanyia.

Estimava, doncs, la Roma dels emperadors però rebutjava la dels papes. Però aquell estiu decidí, d'una vegada per totes, conèixer la capital italiana. L'acompanyà el seu germà Alexander i allà pa ssaren una dotzena de dies molt agradables. Visità la basílica de Sant Pere i el Museu Vaticà, on admirà, encisat, les obres de Rafaello Sanzio, segons ell, un «goig incomparable». Més eufòriques contemplacions el dugueren al Moisès de Miquel Angel, el Palatí, la gent dels carrers, les trattories i, fins i tot, una excursió a les muntanyes Albanes al llom d'un ase. Tant li va agradar Roma que la visitaria sis vegades més, és a dir, en total set vegades, tantes com el nombre de pujols que defineixen la Ciutat Eterna.

Explica l'historiador i biògraf de Freud Ernest Jones: «Una mostra de l'augment de confiança en sí mateix que es desprèn de la visita de Freud a Roma fou la decisió, al seu retorn a Viena, de donar les passes necessàries per burlar i eludir les autoritats eclesiàstiques antisemítiques que durant tants anys li negaren el seu merescut ingrés en els rengles dels catedràtics d'universitat.

A Viena, tota la població estava dominada per una mena d'esnobisme que a cap altra part tenia igual. La reputació i l'aptitud estan ben totalment subordinades a la mera circumstància del títol, i el més exquisit de la clientela mèdica afluïa a les consultes d'aquells doctors en possessió del cobdiciat títol de catedràtic».

Ara, Freud se'n sortiria, malgrat esser jueu rebutjat.

Mirau per on, un viatge pot canviar una vida.