Víctima dels habitants de Delfos, Isop, nascut a Amòrium, un poblet de Frígia, vers el 620, moria llençat des d'un penyal. Havia anat a Delfos, enviat per Cres, rei de Lídia, per tal de fer un sacrifici a Apol·lo. Allà estant, compongué una faula als dèlfics sobre els llenyams que surant sobre l'aigua, semblen de lluny alguna cosa, però vist de prop no són res. Tot Grècia ploraria aquella mort i a Atenes li feren homenatges i li dedicaren una estàtua. Aquest enginyós narrador i filòsof fou esclau d'altres dos coneguts pensadors de l'època, Xant i Idm. Fou aquest darrer que l'emancipà i aleshores, tot veient que els filòsofs grecs no acabaven d'arribar a la gent a causa del llenguatge ampulós i les seves greus sentències, trià el camí més senzill, és a dir, un estil planer i la fórmula, ben eficaç, de fer parlar els animals i les coses inanimades per a donar, així, lliçons als homes. Va fer fama d'aquesta manera en pocs anys i Cres, el sobirà de Lídia, ho acollí en la seva cort i el féu beneficiari de molts favors. Amb tal mecenes, la vida li anà passant, plàcidament. Viatjà fora de Lídia i havent arribat a Atenes, quan aquesta ciutat era governada pel tirà Pisístrat. Va sentir, aleshores, que els habitants d'Atenes no estaven gens contents amb el govern del seu rei i no es descuidà de fer córrer una faula, a manera de lliçó, dedicada a tots aquells que mai no accepten el poderós que els comanda...

«Vivien els granots lliurement en les seves lacunes, quan se'ls acudí demanar a Júpiter, amb grans veus, que els enviàs un rei que tingués cura dels seus costums. Va somriure el pare dels déus i les llençà una gran biga. Sentint els granots el soroll espantós que causà la fusta en caure sobre les aigües, fugiren emporuguits; però per tal de conèixer el nou rei, va treure una d'ells el cap a poc a poc, i veient que era una biga, cridà els altres, que s'hi aproparen nedant i sense por. Hi pujaren i l'embrutaren, demanant amb grans crits un altre rei perquè aquell era inútil. Júpiter els envià, llavors, una cigonya, que començà a menjar-se'ls, l'un rere l'altre. Protestaren amargament a Júpiter els angoixats granots, pregant que els lliuràs el déu d'aquell cruel tirà, però Júpiter els va respondre: Heu de patir les conseqüències de la vostra poc oportuna demanda, i ja que amb tant afany demanau rei, aquest regnarà sempre sobre vosaltres... I diu la lliçoneta moral: S'esdevé ben sovint que desitjam el que després hem de lamentar haver aconseguit. Contradicions de la ment». S'ha d'agrair a un monjo grec, Planudes, el replegar i conservar les faules de l'insigne moralista.