Tal dia com avui visitava Mallorca un personatge de la política central, de fet, popularíssim, el comte de Romanones, Àlvaro de Figueroa y Torres: «Celebramos la llegada -deia la premsa- a Mallorca del conde de Romanones, que se hospedó en el Gran Hotel y visitó la Lonja, el Castillo de Bellver, el laboratorio biológico marítimo de Porto-Pi, y por la noche, se celebró una gala en su honor, en el Teatro Principal. Entre las excursiones se tenían programadas visitas a Sóller, Valldemossa, Deià, Artà, Capdepera, Cala Ratjada, Campanet i Pollença».
No sabem si va tenir temps per a tanta visita i caminada. El que sí que és cert, que gaudí de gran expectació portot arreu i el poble li va fer molt cas. L'acte principal fou un gran àpat organitzat en el Partit Liberal, on Fernando Weyler, Alexandre Rosselló i l'homenatjat, pronunciaren llargs discursos. Però... Qui era realment aquest Romanones, personatge que visqué de 1863 a 1950? Les cròniques el mostren, en principi, com un posseïdor d'una gran fortuna personal que abandonà l'exercici de la seva carrera d'advocat per a dedicar-se a la política. Ja sabem com funcionaven les coses en temps del caciquisme. La qüestió és que Romanones era elegit, una vegada i altra, des del 1888, diputat liberal per Guadalajara, puix la majoria de les seves propietats es trobaven en aquella província. El Govern de Sagasta li va confiar la batlia de Madrid, ciutat de la qual fou alcalde els períodes 1894-1895 i 1897-1899. Llavors es va fer càrrec del Ministeri d'Instrucció Pública, el 1901. El 1912 era assassinat Canalejas, un altre famós de la política, i ell ocupà aleshores la Presidència del Consell de Ministres, en el qual actuà, primerament, per aconseguir la neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial. Tanmateix, aliadòfil, esperava la derrota dels imperis centrals. Sembla que en un principi havia defensat la participació d'Espanya en el conflicte al costat de França i d'Anglaterra. Després d'una crisi, el 1918 hi ha un Govern de concentració nacional sota la Presidència de Maura i Romanones en forma part com a ministre de Gràcia i Justícia. Més tard, dins el govern de García Prieto serà primer ministre i haurà de fer front a l'agitació catalanista i obrera. Quan es produeix el cop d'Estat del general Primo de Rivera, el setembre de 1923, Romanones no hi està d'acord i ha d'esperar els governs de Berenguer i d'Aznar per a tornar a exercir càrrecs ministerials. També passaria a la història per haver aconsellat Alfons XIII, després de les eleccions de 1931, d'abandonar la Corona i sortir d'Espanya. Llavors, en el decurs de les Corts Constituents, defensà oficialment el monarca, i aquesta fou la seva darrera acció pública, puix que després deixà de banda la política. Les seves experiències han restat publicades en els seus llibres: Las últimas horas de una monarquía, Notas de una vida i Sucedió así.
