El periòdic Leviatán era el portaveu de la CNT, és a dir, de la Confederació Nacional de Treballadors. En aquell número explicava els orígens de la foréa social i política que representava. I deia, en un article, entre altres coses:

«En aparèixer aquest número de Leviatán ja seran proper a complir-se dotze anys del covard assassinat de Salvador Seguí...».

Recordem que Salvador Seguí, anomenat també «El Noi del Sucre», fou un dels caps de l'anarcosindicalisme, que havia nascut a Lleida el 1890 i fou víctima dels pistolers de la patronal el 1923. Com a dirigent va promoure les vagues de 1916 i 1917.

Seguia l'articulista dient sobre el particular que «estudiar amb serenitat i objectivitat les causes del desenvolupament, èxit i després decadència del poderós organisme obrer pel que tant es sacrificà el 'Noi del Sucre' serà honrar la memòria d'aquell noble amic i lluitador».

La Confederació Nacional del Treball o dels Treballadors fou fundada a Barcelona el 1910, a partir de Solidaritat Obrera. Anarcosindicalista va tenir una gran influència fins al final de la Guerra Civil, en el 1939, i arribà a tenir més d'un milió d'afiliats. Ja a l'exili va perdre la seva força. Fou legalitzada el 1970, però es va escindir i després d'un plet legal, la fracció majoritària adoptà el nom de Confederació General del Treball (CGT) el 1989.

Continuava l'article amb aquests mots: «La CNT, tenint per nord la seva acció de sindicalisme revolucionari, fixau-vos-hi bé, com a guió del nostre estudi, en els tres més sòlids aspectes constitucionals: Federalisme com a estructura orgànica; acció directa com a tàctica de lluita i apoliticisme com a principi doctrinal. La seva constitució federalista, amb base de confederacions regionals, aporta a la CNT una gran força: la dels treballadors catalans que, a més d'esser nadius d'una regió que tradicionalment es troba en col·lisió amb l'Estat monàrquic unitari, s'educà en les teories proudhonianes, divulgades en el que és polític per Pi i Margall, i en el que és social, per l'anarquista Anselmo Lorenzo. Al costat dels proletaris de Catalunya formen el nou organisme els d'Andalusia, on Fermín Salvochea sembrà anarquista, puix que no hi ha res tan federal com l'anarquisme, i el de Gijón, a Astúries, on existien nuclis anarquistes i de republicans federals. Altres confederacions regionals es formaren després més a poc a poc. La del Centre és una de les més recents -anotem la dada a causa de la pressió unitària que detectam a Castella-, i no deixem d'anotar tampoc els que, quan el 1919 es va constituir la de Llevant, amb Múrcia i Albacete inclosos, són la seva base en proletariat d'Alcoi, Cartagena i el Grau de València».

Recordem, finalment, que Leviatà era el monstre aquàtic de la mitologia fenícia anomenat en la Bíblia com a símbol del paganisme.