nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 23°
26°

Elvira (1923)

És publicada a la Tipograma Moderna Calatayud de Sóller, una novel·la de Damià Ozonas Pastor, solleric, polític, que porta per títoElvira, i per subtítol, «Impresiones americanas», un text ple de lirisme, història senzilleta d'amor, que no tendria més importància si no es tractàs d'un eloqüent testimoni d'aquell llarguíssim procés emigratori dels mallorquins cap a terres de les Antilles. El fenomen o moviment d'anar «a fer l'Havana», és a dir, a trobar la fortuna que aquí no hi havia. «En recórrer el prestatge dels meus vells llibres, alguns del patrimoni del meu estimat pare i altres regalats pel meu inoblidable oncle, Andreu Pastor, he trobat, curosament guardades, unes octavetes d'aquesta novel·la, escrita durant la meva estada a Puerto Rico en els albors de la meva jovenesa; i desitjant no morir-me abans de donar-la a la publicitat, faig arribar aquestes octavetes a la impremta per tal que surtin a la llum i siguin del domini públic...»

Escrita, doncs, l'any 1900, sobre uns fets autobiogràfics, l'autor ens narra com s'enamora d'una al·lota, la festeja i la mort li pren, deixant-lo dins un total desconhort. Damià Ozonas va fer la seva estada americana a la localitat d'Adjuntas-Limani on hi havia establerts nombrosos sollerics. El relat, que és pur romanticisme de l'època, amb detalls costumistes i exploració d'una realitat que es projectava sobre finals del segle XIX i començaments del XX, per exemple, la mort per tisis d'una dona jove, que ja fou el tema argumental de La Dama de les Camèlies, de Dumas fill. El desenllaç del drama, en el cas d'Elvira, s'esdevenia el setembre de 1899, quan ella, a poc a poc anava morint i escrivia les darreres cartes: «Aquesta nit he pensat molt en tu i la meva feble imaginació, formant belles il·lusions, ha cregut que els dies s'acurçaven i que ben prompte, molt prompte, vendràs. Em sabia greu no haver posat jo mateixa, anit, el ram de flors que vaig composar per al gerro de porcellana de la teva cambra; però avui matí he tingut la gran satisfacció d'estar molt temps allà, pressentint si serà la darrera vegada que visiti aquest indret tan simpàtic. Tot, tot ho he posat en bon ordre. Les teves amables i afectuoses cartes les trobaràs fent un paquet, per ordre de dates, dins el caixó de la teva tauleta d'escriure, igual que la còpia de totes les meves; i a més de tots aquells records familiars que tant estimes, trobaràs el darrer ramet de flors que amb les maves mans he pogut composar. Tot ho he besat en honor al teu record i a la teva memòria, i sobtadament, m'he sentit molt fatigada, de manera que amb el suport de na Lluïsa he retornat a la meva cambra. La tossina que tan seguit, seguit, em deixa abatuda i m'estreny el pit, ha aparegut novament. Mentrestant, en la meva memòria van apareixent i es renoven els principals esdeveniments de la meva vida. Record els meus estimats pares que vaig perdre durant la meva infantesa; les seves morts doloroses; mon pare, del vòmit, malaltia traïdora per als europeus; ma mare de la tisi, mal terrible, de sofriments espantosos i de llucidesa d'esperit, tal com em passa a mi ara mateix. I llavors, en la segona etapa de la meva vida, i llevat del l'immens amor dels meus nous pares i germans, vingueres tu a omplir un buit en el meu cor...».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.