cielo claro
  • Màx: 22.05°
  • Mín: 13.08°
22°

La temuda senyera turca (1540)

Els Defenedors recorden la gran desgràcia de quan els turcs i berberescs s'apoderaren de Cabrera, el 1509, esbucant part del castell, captivant la guarnició i convertint l'illa en la seva útil «llodriguera de pirates». Es refereix a aquell temps la glosa que diu: «Moros a la costa/ Moros a Cabrera/ De treballs bona amposta/ I poc pa a la panera».

Tanmateix, tot i que fossin dedicades a «fortificacions» vint-i-quatre mil lliures anuals, no es pogueren evitar els desembarcaments corsaris d'Alcúdia, Valldemossa, Andratx i Sóller. La revenja vendria amb la batalla de Lepanto, el 1571, una gran gesta marítima que comptà no només amb la presència de tropa mallorquina sinó també amb personatges de prestigi, com el pare franciscà Joan Fe de Manacor, que havia estat vicari del convent de Palma i guardià del d'Alcúdia el 1571. Morí el 19 de març de 1605.

També, els pares franciscans Joan Sastre i Jaume Puig, com el pare Jaume Borràs, bisbe electe, que morí el 1572. Llavors, es diu que lluitaren amb bravesa aquella jornada, els capitans Andreu Arrom, de Sóller, Melcior Bisquerra, de Gabal·lí, i Jaume Ostos Caro, que devia ser de Palma.

Dos germans, Benet i Ramon Morei, participaren en la lluita i presoners, foren translladats a Tunis. Benet, enviat després a Constantinoble, morí esclau. Ramon fou rescatat per quatre-centes dobles d'or.

No oblidem Joan Baptista Despuig, que després d'una llarga vida de milícia a les guerres de Granada, Flandes i la batalla de Lepanto, era nomenat governador de Piombo, per morir de vellesa, als noranta-dos anys d'edat. Un altre combatent il·lustre fou Gabriel de Serralta, cavaller de Sant Joan de Malta, i Mateu Vich, de Banyalbufar...

Tots anaren al combat, contra les senyeres turques, potser les mateixes que figuren en el quadre votiu, anònim, d'època, que reprodueix amb molts detalls el desembarcament piràtic contra Andratx el 1578. Oli sobre tela, del segle XVII, que es conserva a l'església d'aquella localitat. La curiosa heràldica de la dotzena de banderes que porta la tropa invasora és la següent:

Dues banderes roges amb quatre llunes negres.
Una altra, verda, blanca i verda, faixes horitzontals, amb una sèrie de cinc creixents. Dues banderes que semblen or, blanc i or, amb les seves quatre llunes sobre la franja central.

Una bandera vermella amb lluna negra al mig.
Una bandera blanca amb faixa central verda.
Una bandera verda.
Una bandera blava amb tres franges vermelles.
Tres banderes decolorides de les quals és difícil esbrinar la significació heràldica.

En resum, un exèrcit turc, disciplinat i arrenglerat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.