Estudiant, aventurer, conqueridor de cors femenins, poeta, François de Villon sap que la justícia el cerca i que com altres dels seus companys, que roben sovint per a menjar i mengen per a viure la bohèmia dels carrers parisencs, pot acabar a la forca. Per això dictava el seu testament. Gràcies a tal llegat, en forma de poema satíric al cent per cent, sabem quina casta de personatges habitaven aquella zona cronològica de la França medieval.
Dels textos en treim, doncs, els seus desitjos. Amb bones paraules se'n fot del papa Calixt III, del rei Alfons el Magnànim d'Aragó, del duc Carles I de Borbó, el duc de Bretanya Artús III, de Carles VII rei de França, del rei d'Escòcia Jaume II, del rei de Xipre Joan III de Lusignan, del rei Joan II de Castella, de Lazlo el rei d'Hongria, del condestable Bertrand du Guesclin, de Berard II delfí d'Alvèrnia, del duc d'Alençon Joan II, de l'Emperador de Constantinoble, de Lluís XI delfí de Vienne i Grenoble... Voleu més nota periodística d'època? Era una autèntica enciclopèdia materialitzada en els seus versos crítics contra els «senyors d'antany», com ell mateix els anomena.
Com a contrapartida, la gent del poble. Així, ens parla del botxí d'Orleans, Mestre Robert; del capellà Guillaume de Villon, pare adoptiu del poeta; de Guy Tabarie, un dels seus companys en el robatori del Col·legi de Navarra; del sàtir i violador Michault Bon Fouterre; de Pernet de la Barre, un altre company poc aconsellable, autèntic malfactor; de Pierre Baubignon, procurador al Chatelet; de Robin Turgis, l'amo de la taverna coneguda com «La Pinya»; del jutge Denis Hesselin; de Jean de Bailly, procurador del Parlament; del guardià Muchault du Four; del boter Cholet, que després s'allistà en la policia de París; de François de la Vacquerie, encarregat dels processos contra els clergues delinqüents; de Michault Culdoe i Charlot Taranne, dos rics burgesos; de Catherine de Bruyères, vídua del secretari de Carles VI i propietària de l'hotel Pet-au-diable; de Margot la Grassa que era prostituta molt coneguda; de Colin de Cayeux, fill de fabricant de panys i claus, coneixedor per tant de com s'obria qualsevol porta, company del poeta en el robatori del Col·legi de Navarra i que pagà el seu delicte amb la forca; Marion la Peautarde, dona de vida alegre; Jacques James, un clergue que fou perseguit per la justícia per haver dirigit un bordell; Chapelain, un dels guàrdies personals del Prebost de París; Colombel, home molt ric i conseller reial...
Completa aquesta visió de París el detall de llocs, costums i afeccions. Així, quan el poeta diu «jugar a la pilota» vol dir «fer l'amor a una dona» i quan esmenta els «Quinze vints» es refereix a l'hospital de cecs fundat per Sant Lluís. Quan fa servir la metàfora «caixeta verda» es refereix a una prostituta, i quan fa servir el proverbi «en son prunier n'a pas creu» significa que «quelcom no sap el que diu».
