cielo claro
  • Màx: 35°
  • Mín: 26°
35°

La història de Jacob Xalabin (1400)

Entre les obres narratives de caràcter fantasiós de la nostra Edat Mitjana hi figura una novel·la d'aventures i amors d'autor anònim, que presenta, per altra banda, un real fonament històric i que té com a protagonistes importants personatges de l'imperi Otomà dels darrers anys del segle XIV. L'escriptor mostra un bon coneixement d'aquells països de l'encreuat entre Europa i Àsia i s'hi descobreix una certa simpatia envers els turcs, dels quals en serà excepció el germà del protagonista, el pervers Bajazet. Un dels punts principals de l'argument és la batalla de Kossovo, quasi explicada com un reportatge periodístic i de la qual és significativa figura el soldà Murat I (1326-1389), fill d'Orjan, que establí la seva capital a Andrianòpolis, va sotmetre Tràcia, Macedònia i Bulgària, i derrotà els servis i els seus aliats a Kossovo el 1389.

Tot i que la personalitat del novel·lista és un enigma, les dades existents permeten conjecturar que seria un renegat català, valencià o mallorquí al servei de Jacob, fill de Murat I, passant després a treballar sota les ordres del visir Ali Baixà.

El mateix escenari, els turcs i l'imperi d'Orient, el cavaller Tirant lo Blanc, una altra novel·la d'aventures, en aquest cas de Joanot Martorell, participa en una gran campanya militar per salvar Constantinoble de l'amenaça dels turcs. No menys intrèpides ultra ser l'heroi de «Curial e Güelfa», una novel·la cavalleresca anònima escrita entre els anys 1435 i 1462, que visita igualment alguns indrets exòtics, com Palestina o Terra Santa, i més concretament el Monestir de Santa Catarina del Sinaí, on retroba un altre famós cavaller, Sanglier de Vilahir, convertit a la vida religiosa. En un altre episodi naufraga a les costes africanes i és venut com a esclau a un ric musulmà de Tunis, la filla del qual, Camar, se n'enamora perdudament, fins a l'extrem de renunciar a casar-se amb el rei moro. Però la donzella, en no poder evitar aquest matrimoni, se suïcida defenestrant-se. No és menys cert, ja dins el terreny de la realitat, que aquelles terres llunyanes i exòtiques foren sàviament descrites pel cronista Ramon Muntaner i la llarga odissea tingué els seus veritables herois, entre els quals l'infant Ferran de Mallorca, que passà amb la seva «companyia» o petit exèrcit balear a Orient. Allà, el 1307, es fa càrrec de tota la tropa catalano-aragonesa i va conèixer Ramon Muntaner, que es convertiria en amic coral seu. Tanmateix, aquelles companyies resultaren ser unes hordes ingovernables, en bona part gràcies a Bernat de Rocafort, un traïdor al rei de Sicília Frederic d'Aragó.

Com a contrapartida, els turcs i els seus aliats, els sarraïns del nord d'Àfrica, amb personatges com Barbarrossa i Dragut, almiralls de la Sublim Porta, atacaven, sempre seguit, poblacions costaneres, com són les de Maó, Ciutadella, Santanyí, Alcúdia, Pollença, Sóller, Valldemossa, Andratx... i les persones capturades eren venudes en els mercats de l'esclavatge de Constantinoble, Alger, Alexandria i altres molts ports islàmics. Una contínua alarma que s'intensificà durant els segles XVI i XVII.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.