cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 24°
24°

La custòdia dels Sants Llocs (1217)

La custòdia de Terra Santa o custòdia franciscana dels Sants Llocs de Palestina fou establerta pel primer capítol general en aquestes dates del 1217 i des del segle XVI l'orde de Sant Francesc va comptar amb la protecció d'Espanya, Àustria i França. Amb el temps, els religiosos de la custòdia varen dependre econòmicament de la Corona espanyola, una situació que es perllongaria fins ben avançat el segle XX. Indrets evangèlics o sagrats com el Mont Tabor; església de l'Anunciació de Natzaret; església de la Nativitat de Betlem; abadia de la Dormició, l'hort de Getsemaní, la basílica del Sant Sepulcre i la via Dolorosa, entre altres punts històrics, a Jerusalem; el convent de Sant Pere a la vora del Llac Tiberíades... El patrimoni no era fàcil de conservar. Així, durant segles, a Espanya, les disposicions testamentàries portaven inclosa una clàusula que destinava una part dels llegats al manteniment de la custòdia de Terra Santa. Així, per exemple, prenem a l'atzar una escriptura de testament atorgada el 13 de gener de 1903 per Dona Anna Gamundí i Colom, i en la primera pàgina llegim:

«Lego por una sola vez al Reverendo Señor Cura de mi parroquia el derecho que le es debido y la manda de costumbre a favor de los Santos Lugares de Jerusalén».

El carrer Posada de Terra Santa, dit també carrer de Terra Santa, ens recorda la relació de Mallorca amb aquella causa. Pren el nom de la casa que en aquest carrer era i servia de posada als qüestors dels Sants Llocs i que és l'habitatge que fa cantonada amb la plaça de Quadrado. De fet, dues són les cases antigues que encara avui ens parlen d'una època més o menys llunyana. Primerament l'habitatge gòtic que porta el número 5 i que malgrat les reformes que ha anat patint, conserva encara avui el seu pati amb un arc ojival i una escala que pogué ser del mateix estil i que unes cràteres neoclàssiques no han aconseguit desfigurar. És curiosa anècdota que una part de l'edifici resultà fet malbé per una bomba aèria durant la guerra civil de 1936-1939.

És curiós el porxo d'entrada, un portal interior d'estil renaixentista i altres vestigis d'una certa antigor i trista barreja. Amb més caràcter de casal senyorívol és l'edifici assenyalat amb el número 9 i que figura ja en un document de 1576. Ha sofert, com l'habitatge anterior, nombroses transformacions interiors i exteriors. La façana, feta de marès, destaca pel seu balcó sobre la porta d'entrada, que és un arc molt rebaixat. En el pati hi ha també un gran arc sobre sengles pilastres planes d'un estil entre rústic i classicista. En el pati, petits detalls d'artesania de la pedra, el ferro i la fusta ens indiquen un passat barroc de relativa casa bona.

No deixem, però de banda, en al·ludir al tema de Terra Santa les impressions de dos poetes i escriptors cabdals en llengua catalana, com foren Jacint Verdaguer i les seves Memòries d'un pelegrí a Terra Santa i Miquel Costa i Llobera, amb el seu llibre Visions de Palestina, l'un i l'altre amb nombroses observacions «in situ» dignes del millor reportatge.

I per acabar, donem una ullada a les Creuades, origen de la Custòdia, i sobre el que aquestes significaren. Aquestes expedicions militars, en les que destacaren noms com Godofred de Buillon, Conrad III, Lluís VII, l'arquebisbe Guillem de Tir, el soldà Saladí, els reis Frederic Barbarrossa i Ricard Cor de Lleó, entre molts d'altres, tingueren, doncs, per objectiu atacar el poder dels sarraïns i recobrar la possessió cristiana sobre els Sants Llocs.

El fet és que s'aixecaren per tot arreu milers d'homes al crit o la consigna de «Déu ho vol» i adoptaren com a senyal distintiu una creu de tela cosida als seus vestits. Des del punt de vista militar aquelles expedicions foren un fracàs, puix que el sepulcre de Crist restà en mans de l'Islam. No així des del punt de vista comercial.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.