cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
26°

Un fragment de muralla medieval (1973)

Escrivia, segons Prudencio Rovira, un cronista àrab, Ashshakand, que visqué a l'època de la Reconquesta cristiana, unes curioses impressions sobre Madina Mayurqa: Aquesta és una ciutat bella i populosa, on hi ha un canal per on corren aigües vives tot l'any. «Potser aquesta és la sensació que feia l'antiga Riera, amb una desembocadura que semblava de riu des del Teatre Principal al mateix moll. I no s'estava de fer altres lloances a l'illa en general: «És una de les terres més fèrtils i conreades que Déu ha creat; abundantíssima en provisions de tota mena. Té una magnífica capital, ben poblats llocs i més aigua de la que ha de menester per al reguiu dels seus camps...»

Aquella plaça forta mostrava ja en el segle XII un magnífic cinturó de muralles, del qual n'és interessant vestigi aquesta torre i murs emmerletats que podem contemplar des de l'actual plaça que conserva el seu nom d'època, Porta del Camp. Han passat els anys. Aquest fragment de muralla entrà a formar part del recinte d'un convent de monges, el de Sant Jeroni, i l'autor Jerónimo Juan Tous, al llibre en què fa una breu història del monestir i la seva comunitat, explica que «hi ha un gran hort el fons del qual és tancat per un mur, antiga muralla àrab. En aquest punt s'hi trobà una antiga porta de les mateixes característiques que la del carrer de l'Almudaina. Aquest mur ha experimentat, per iniciativa de la Secció de les Balears dels Amics dels Castells i amb la protecció de l'Ajuntament de Palma, una restauració, amb la reposició dels merlets i amb la reconstrucció de l'antiga torre. Aquesta porta i muralla àrabs que referim són molt interessants. Ja en la croada dels pisans i catalans de 1113-1115, el poema de la conquesta, a càrrec de Llorenç Veronès, parla d'ella en diferents avinenteses. Patí diferents envestides i, segurament per aquesta porta, entraren a la ciutat. Des de la plaça dóna un magnífic cop de vista i és part del poc patrimoni musulmà que ens resta. En el costat esquerre de l'espectador hi ha una sèrie d'arcs d'estil gòtic, restes, probablement, dels que formarien part (en una altra època) del claustre del convent i que no fou reconstruït. Des d'aquest hort es passa a unes dependències on es pot apreciar el que queda d'un antic carrer morú que donava pas, des de la porta de la muralla, a l'actual placeta de Sant Jeroni».

Aquesta interessant, i també important, reforma ciutadana, és mereixedora de tota lloança. Fragments de paret fets de marès i altres de pedra i, també, de tapial, s'alternen en aquest recobrat monument. Obres enllestides en aquesta data, el 1973.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.