Si els cronistes britànics medievals no ens enganyen, en aquesta data era descoberta la tomba del més que famós rei Artús, personatge llegendari i rei de Gal·les, que instituí a Angleterra en el segle V, i tot seguint els consells d'un mag o bruixot anomenat Merlí, un orde de cavalleria coneguda com la «Taula Rodona», perquè els seus cavallers es reunien entorn d'un gran moble que tenia aquesta forma, amb prova d'igualdat i per tant sense un capçal que dóna al qui s'hi asseu, especial homenatge o supremacia.

Es composava aquest orde, en el seu començament, de 24 cavallers, però amb el temps el seu nombre s'amplià a 50.

Els seus noms foren gravats a una taula de marbre, també rodona, a Winchester. Artús, monarca molt batallador, dirigí la guerra contra els anglosaxons i ferit greument en un d'aquells combats morí a l'illa d'Avalon.

Tanmateix el poble no es va creure la història de la seva mort i esperava sempre que aparegués novament, viu i llampant. La troballa de la seva tomba va desfer aquelles esperances i hom es va sorprendre de les gegantines dimensions d'aquelles reials despulles. Així ens conta el fantasiós relat la seva mort:

«Lluitava a Occident per al cristianisme i la justícia quan fou malferit. El cavaller Bediver el dugué a una ermita prop de la platja i en veure el rei al cavaller tan trist i desesperat, el consolà amb animades paraules i llavors li va dir:

-Pren la meva espasa Excalibur, ves a vorera de mar i enfonsa-la dins l'aigua.

S'allunyà Bediver però temptat per la bellesa i fama de l'espasa, l'amagà, tornant al costat del moribund. Aquest s'adonà de la mentida del seu servidor i l'envià per segon cop a complir la rara missió. Disposat a obeir, Bediver agafà l'espasa, però quan la tenia entre les mans, li semblà tan hermosa que la tornà amagar. El rei el va fer anar per tercer cop a fer el que li havia comanat i, aquesta vegada, li preguntà:

-Que has vist dins la mar?
-He vist una mà que sortia de l'aigua i en caure l'espasa, l'agafà pel puny i després d'alçar-la tres vegades en l'aire, desaparegué...

Artús va veure que havia dit la veritat. Llavors es va fer conduir a vorera de mar i allà estant, s'apropà una barca ocupada per tres dames reials vestides de negra i amb corones d'or al cap. Reberen el rei dins l'embarcació i una d'elles deixà reposar el cap del monarca sobre els seus pits, l'altra l'agafà de les mans i la tercera restà als seus peus.

La barca s'allunyà poc a poc, vers l'obscur horitzó oceànic. Les darreres paraules d'Artús que travessant les ones arribaren a les orelles de Bediver, que estava agenollat a la vorera, foren: Prega per mi!

És una llegenda més que juga amb el màgic número 3. La troballa de la tomba del rei Artús demostraria que no fou soterrat a la mar com tan bellament explica la llegenda.