Tot va començar quan Johann Wolfgang Goethe, poeta, dramaturg i polígraf alemany (Frankfurt del Main, 1749-Weimar, 1832) es traslladà el 1772 a Wetzlar per tal d'exercir-hi la professió de jurista. De família burgesa, Johann havia fet els seus estudis de lleis a Leipzig i Strasbourg, això entre 1765 i 1771. La vida universitària l'havia orientat, alhora, pel camí de les lletres i era un actiu militant del moviment romàntic «Sturm und Drang».

Però tornem a Wetzlar, on va conèixer Charlotte Buff, que era l'amant d'un amic seu. S'enamorà d'ella, la perseguí i fou rebutjat. Aquell amor dissortat sublimà en la prosa romàntica la seva conegudíssima novel·la Werther, la qual lectura, i això és el més curiós, causà tot un seguit de suïcidis. Algun comentarista ho considerà una veritable epidèmia.

La història moderna en duria altres casos però per motius diferents, com foren els casos del «crack» de Wall Street, el 1929, quan es mataren centenars de negociants i inversors, o la mort de Rodolfo Valentino, que provocaria els suïcidis de dones joves americanes i no tan joves. De la mateixa època deWerther és el drama Clavijo (1774) i la tragèdia Stella (1775), així com una variada i interessant producció lírica i una primera concepció deFaust. Perquè Goethe era un home prolífic, un home d'idees diverses, molt treballador i no un d'aquests individus vagarosos que es diuen escriptors i no passen de les quatre ratlles, això sí, «ratlles precioses i immortals», segons ells i els seus amics, és clar.

Tan prolífic que causà l'admiració de Carles August, Duc de Weimar, que el 1775 el féu noble, conseller privat i president de la Cambra. I com que un clau en treu un altre, experimentà una decisiva influència femenina representada per la seva relació platònica amb Charlotte von Stein. I de retorn a Alemanya, després d'un llarg viatge per Itàlia, es va unir a Cristiane Vulpius, amb qui es casaria més tard. El poema filosòfic Faust, símbol de l'afany europeu pel coneixement, considerat un dels grans clàssics de la literatura universal, gira entorn a una llegenda medieval. El doctor Faust, que ha consagrat tota la vida a la ciència, fa tractes amb el dimoni per tal de recobrar la seva jovenesa i d'aconseguir l'amor d'una tal Margarida.

En resum, fou un gran iniciador de gèneres, com és el cas de la novel·la psicològica (Les afinitats electives, 1809), el relat autobiogràfic de caire humanista (Poesia i veritat, 1831), els poemes exòtics (Divà occidental-orienta, 1819), els drames neo hel·lenistes (Ifigènia en Tàuride ,1779), les lletres científiques (Metamorf0si de les plantes) etc.etc.

El que hem dit. Un home genial i prolífic.