El mes d'abril, no en sabem la data exacta, apareixia publicat a París el polèmic pamflet Les Grands Cimetières sous la lune i, en un treball aclaridor, l'historiador Josep Massot i Muntaner ens explica que «la versió que en podríem dir definitiva fou escrita a França entre el maig i el juny de 1937 a Nogent, l'estiu de 1937 a Toló, l'hivern de 1937-38 a Toló i París i el gener i el febrer de 1938 a Toló, i completat encara, sobre les proves d'impremta, el febrer i l'abril de 1938 a Toló».
Aquesta mateixa monografia ens informa que Bernanos en una carta dirigida a Christiane Manificat, ja l'octubre del 36, es referia a la duresa de la repressió i al·ludia per primer cop als cementiris: «Enmig dels éssers violents i frustrats que es mengen els uns als altres i són exactament el que eren en el segle XII, ell (Yves) manté sense voler, fins i tot sense saber-ho, la tradició humana de la seva raça, el seu sentit particular de l'honor, de la fidelitat, del respecte al vençut i tot això no sense perill, ja que ell molesta molt les gents qui l'envolten i que tenen molta sang a les mans. Jo també els molest. Però a manca de mi o d'algú altre, els cementiris acabaran per parlar força...»
Els professors J. Larson i P. Tufrau, referint-se als assajos de Bernanos, no dubtaven a afirmar que «els defectes i les qualitats de Bernanos són exagerats encara més en els seus assajos, on no és detingut per una intriga, ni controlat d'alguna manera pels seus personatges, entregant-se a si mateix sense entrebancs. Polemista nat, s'enfonsa en tots els sentits amb emfurismades exigències, amb afirmacions tan peremptòries com incontrolables, un verb insultador i sorollós que porta al seu paroxisme les tendèncis anàlogues de Veuillot, de Barbey, de Drumont, de Bloy; s'esdevé amb una certa freqüència que aquestes formes efervescents componen pàgines eloqüentment magnífiques, fórmules vigoroses que ens recorden el millor Péguy. Se l'ha situat a la dreta a causa de La Grande Peur des Bien-Pensants, i a l'esquerra, a causa dels Grands Cimetières sous la Lune; en realitat, Bernanos és l'enemic de totes les febleses que redueixen l'home i de totes les tiranies que l'esclafen. Creu en el valor i en l'eficàcia dels cors purs. Avui, com fa vint segles, hem de saber qui guanyarà: la justícia segons l'ordre o l'ordre segons la justícia. La justícia segons l'Evangeli, precisa Bernanos».
Recordem que Bernanos es trobava amb la seva família a Mallorca quan esclatà la Guerra Civil i el seu fill major, Yves, s'enllistà a «Falange Española» i seguí les directrius del «Conde Rossi».
Tanmateix, Bernanos prengué posició contra Franco i el que ell anomenava «la terreur blanche».
