Teòleg, poeta místic, fundador dels Carmelites Descalços, Sant Joan de la Creu (nascut el 1542) moria en aquestes dates després de tota una vida de lluita en defensa de la seva fe i de les seves conviccions religioses. Roma el declarà sant i els col·lectius intel·lectuals, un gran poeta. El seu nom en el segle era Juan de Yepes y Àlvarez i en el seu Cántico espiritual entre el alma y Cristo su esposo s'inspira en l'obra de Ramon Llull i els seus versos en diàleg entre l'Amic i l'Amat. Separats per quasi tres segles, el castellà i el mallorquí ens mostren sentiments paral·lels amb missatges que d'alguna manera es complementen:

«On t'amagares,/ Benvolgut, que em deixes amb gemec?/ Com el cérvol fugires,/ havent-me ferit;/ rere teu vaig sortir clamant, i ja no hi eres./ Pastors, els que anau/ allà per les marjades i els pujols,/ si per ventura véssiu/ aquell que jo més estim,/ digau-li que sofresc, moribund i penós...». Amb versos admirables, de molta força, ens conta Joan de la Creu com l'ànima, sola, desemparada, cerca Déu per la serra i la marina, pels indrets poblats de bèsties ferotges, burlant fortaleses i fronteres, travessant boscos i espessors...

És el cant de l'ànima malalta, del cos del creient al qual han robat el cor...

Tot el foc de la mística en unes paraules que no sempre la Inquisició sabé interpretar com pertoca. Per això llançà el poeta al fons d'un calabós... Els inquisidors eren massa ximplets per entendre el seu missatge, un missatge carregat d'elements simbolistes: Font de cristall, ulls desitjats, valls solitaris, illes estranyes, rius sonors, nit de sossec, llevants de l'alba, música callada, solitud sonora, un sopar que esplaia i enamora, aus lleugeres, daines saltadores, lleons ardents, por nocturna, lira inspirada, cant de sirena... Tot un inventari de suggerents figures literàries... La mort sorprenia Joan de la Creu a Úbeda, Jaén, després d'haver escrit, en el darrer any de la seva vida, Avisos para des pués de profesos, essent ell superior major de la Reforma. Havia ingressat a l'orde carmelità a Medina del Campo i estudià a Salamanca. La seva trobada amb Santa Teresa, de la qual fou deixeble, el decidí a emprendre la Reforma destinada a promoure l'estricte observança de la seva regla. Segons els entesos, les seves composicions poètiques són poc assequibles, no pel seu recercat conceptisme sinó pel subjectivisme intens i inspirat en l'amor diví, tota una barreja ben combinada d'èxtasi religiós, inspiració poètica, riquesa d'imatges i simbolismes i elevat sentiment.