Capítol essencial en la lluita per Madrid durant la Guerra Civil espanyola és el de la defensa de la Ciutat Universitària per les forces de la República, especialment les formacions que integraven l'Exèrcit del centre, la Columna Durruti, que procedia del front d'Aragó i les Brigades Internacionals. Situarem l'efemèride d'avui en aquestes darreres. La primera a entrar en combat, número XI, instal·lada a Vicálvaro des del 7 d'aquest mes era comandada pel militar comunista soviètic Lazar Stern, que es feia dir Manfredo i també «general Kléber». El tinent coronel Vicente Rojo, cap de l'Estat Major del general Miaja, signava aquesta ordre:
«Des de l'alba, la Brigada Internacional, en la seva zona de concetració mantindrà dispositiu articulat per actuar ofensivament sobre el costat dret de l'enemic, en direcció probable a Cerro Rojo, abans conegut com a Cerro de los Àngeles».
Però hi hagué canvi d'ordres i es disposava que «les columnes de reserva Internacional i Àlvarez Coque han de tancar el pas de l'enemic a les planes de la Ciutat Universitària, parc de l'Oest i Rosales. Els «internacionals» travessen els carrers de Madrid i van camí de la seva destinació. Se situen a la Ciutat Universitària amb el lloc de Comandament a la Facultat de Filosofia i Lletres. Les unitats del general Varela entren a la Casa de Campo i Miaja ha de respondre amb la millor tropa que té en aquell moment, la III Brigada Mixta, situada a Pozuelo i comandada per José Galán, germà del famós Fermín, el de Jaca. Li dóna suport la columna del comandant Barceló per la banda de Boadilla i la del comandant Enciso al nord de la Casa de Campo. Aquestes columnes pateixen nombroses baixes i els «internacionals» han d'acudir en el seu ajut, ocupant la zona que va des del pont dels Francesos al pont de Sant Ferran.
A causa de l'èxit dels voluntaris estrangers, la columna Kléber es desplaça a la zona Aravaca-Humera, encapçalada pels carros de combat, i domina Campamento i l'aeròdrom Loring. Allà restaran fins el dia 16, quan les forces «nacionals» d'Asensio entren a la Ciutat Universitària, quan els internacioanls ja no hi són. El diari Ahora fa lloances de l'actuació dels voluntaris estrangers:
«Quan l'enemic s'apropava a Pozuelo fou rebut amb un contraatac veritablement ferotge. El magnífic material de guerra funcionà amb tota perfecció, i per primera vegada entrà en foc en aquell sector la columna anomenada Internacional, composta en la seva majoria per combatents estrangers, que ja han vist en altres parts del món moments de guerra semblants a la nostra...» L'historiador Martínez Bande explicava que «el pas de les Brigades per l'escenari de Madrid significà el millor remei per aixecar la ja molt decaiguda moral dels revolucionaris, essent un veritable catalitzador de la seva resistència».
