Aquella tardor arribava sant Pere a Roma, on es reuní amb sant Pau i altres deixebles. Havia vingut de Palestina, després d'esser alliberat miraculosament de la presó d'Herodes Agripa. Des de la que era, aleshores, capital del món, envià set missioners a Andalusia, els quals també havien de visitar el nord d'Àfrica. Dins una informació històrica més estricta i fiable, direm que va rebre la Península ibèrica la predicació evangèlica de l'apòstol sant Jaume, que les tradicions situen, en primer lloc, a Barcelona o Tarragona, d'on se suposa que passà a Saragossa i Lleó, retornant el 44 a Jerusalem, on sofrí el martiri. La qüestió és que vers el segle III eren ja una realitat les colònies cristianes d'Emèrita, Lleó i Astorga. En temps de Neró hi hagué nombrosos màrtirs hispànics i també en l'època de Dioclesià. Però el cristianisme havia ja arrelat amb molta força i l'any 300 es reunia a Ilíberi un concili que comptà amb la presència de 19 bisbes de la Bètica, a més dels que representaven Saragossa, Toledo i Lleó, tots sota la presidència d'Ossi, el bisbe de Còrdova.
Però tornem a sant Pere, el més destacat apòstol de Jesús, també anomenat Simó i Cefas. Com el seu germà Andreu, era pescador a Betsaida i en premi a la seva fidelitat, Crist el féu cap de la seva església. Amb la seva predicació i miracles va atreure al cristianisme nombrosa gent. Va escriure dues de les epístoles o cartes del nou Testament. Morí màrtir en el circ i fou enterrat prop de la Via Cornèlia, i sobre el seu sepulcre s'hi alça actualment la cúpula de la basílica vaticana.
Tot això és història. Anem ara a la llegenda que és aquella que pretén explicar un topònim de la costa de Mallorca: Portopetro.
Llegim en un text de l'historiador Josep Segura els mots que recollí de l'obra de Vicenç Mut (Historia del Reyno de Mallorca, edició de 1650, pàgina 498): «És molt versemblable que quan sant Pere tornà d'Àfrica passà i entrà a Mallorca. Se suposa que d'un port de l'illa que anomenam Portopetro; i és cert que ja a l'any 830 es deia Port de Sant Pere. Així ho escriu Fra Esteban Barrellas en el capítol 123 de la Centúria dels Comtes de Barcelona que traduí dels originals del rabí Capdevila, natural de Duesaigües i habitador de la vila de Montblanc en aquells anys. Després, amb el temps, el nom s'ha transformat en Portopetro».
Tanmateix, també amb el pas dels anys, els intel·lectuals forasters i illencs que es preocuparen pel tema hi veien finalment una llegenda indocumentada que rebutjaven. Però Mallorca, com la resta de les Balears, i de moltes altres terres de la Mediterrània, ha estat, sempre seguit, una font de llegendes fantàstiques. I aquesta, encara que coneixedors de tractar-se d'una fantasia del poble, ens sembla, dins el camp de la mitologia, més que respectable. Mallorca, creuer de cultures i civilitzacions, no pot mancar per tant d'un hipotètic lloc en el paleocristianisme.
