En aquesta data arribaven, al port de Sóller, set vaixells de guerra, el contratorpediner Audaz, dos torpediners i quatre submarins. Encara no era aquell punt una base naval, sinó un port de comerç i pesca, però ja figurava als mapes militars com a lloc estratègic. Sembla que les autoritats i els promotors de Sóller, per obtenir més fàcilment del Govern, anys abans, el permís per a construir la línia de tramvies, havien suggerit que es declaràs el port zona d'interès militar. Això no va esser oblidat el 1936, quan s'hi creà la base de submarins. De totes maneres, sembla, així mateix, que aquella visita d'una esquadreta naval espanyola obeïa a donar una resposta, passejant la bandera nacional pel nostre arxipèlag, a les freqüents estades de les naus de guerra angleses en les nostres aigües, tal com s'havia esdevingut el febrer d'aquell any, quan la premsa explicava que una vegada més «l'esquadra anglesa visità Palma, exèrcits d'hidroavions i submarins que s'instal·len en la badia. A les vuit del matí arribà eQueen Elizabeth, que ha fondejat en el centre de l'esquadra, du setze canons de 30'5 centímetres i desplaça trenta-dues mil tones; la seva velocitat arriba a les 22 milles per hora...»
Tanmateix, la flota, que s'havia anant recobrant després del desastre del 98, al llarg d'aquelles dues dècades, era encara molt deficient i limitada, en comparació amb la que tenien altres potències com la Gran Bretanya, França, Holanda o Itàlia. Aquells torpediners s'havien construït entre 1913 i 1921, tots a Cartagena, i desplaçaven cent vuitanta tones, amb unes dimensions de 50 per 5 per 1'47 metres. Tenien un armament de III-47 Vickers; III-tit. 450 mil·límetres, dos en muntatge doble i un de senzill, a més de dotze mines. Les seves màquines disposaven de turbines Parsons i calderes Normand, amb potència de 3.750 cavalls. Podien arribar a una velocitat mitjana de vint-i-sis nusos, però quan la mar estava en calma, augmentaven a vint-i-vuit. La seva autonomia era de mil milles i la seva dotació de trenta-un homes. Aquells torpediners feien part d'una sèrie de vint-i-quatre, tipus Vickers-Normand, de la llei Ferrándiz de 1908. Però en el mateix cas que altres vaixells construïts sota la llei esmentada, eren inferiors a les altres naus d'aquest tipus i segurament, el llarguíssim temps que trigaren a esser entregats a l'Armada els deixaren antiquats. La qüestió és que una bona part d'ells seria retirada del servei el 1931. Els altres, que participarien en la Guerra Civil, resultaren sense gens de valor militar i serien emprats, de manera auxiliar, com a rastrejadors i patrullers. Pel que fa als submarins, construïts el 1916, desplaçaven 491/715 tones i funcionaven amb màquines Diesel-Nelseco i amb motors elèctrics. La seva autonomia en superfície era de vuit mil milles a deu nusos i mig i en immersió, de cent vint-i-cinc milles a quatre nusos i mig. La seva tripulació era de vint-i-vuit homes. Aquestes naus pertanyien al programa del 1915, tipus «Holland, perfeccionament de la classe A».
Però en conjunt despertaven l'entusiasme popular i feien oblidar, d'alguna manera, les derrotes de Santiago de Cuba i de Cavite.
