El poeta nord-americà Ezra Pound (Hailey, Idaho, 1885-Venècia, 1972) s'instal·la a Roma. El motiu: la seva admiració incondicional envers de Mussolini. Tant la seva vida com la seva obra resulten desconcertants. Havia fet estudis universitaris a Pensylvania i completà la seva formació a Nova York, primer, i a Europa, després. Va fer una llarga estada a Londres i sempre simpatitzant amb el règim feixista italià, viatjà a Roma ben disposat a exercir-hi una ben compromesa militància a favor del règim. No oblidem, però, la seva importància com a poeta i la seva tasca en promociona rescriptors com T.S. Elliot, Robert Frost o James Joyce. Per altra banda, juntament amb els seus compatriotes Doolitle i Fletcher i els anglesos D.H. Lawrence, Aldington i Flunt, fundà el moviment imaginatista poètic. Es tractava, dins aquella nova tendència, i per tant no tan nova, de rescatar la poesia de les tradicions romàntiques i del sever classicisme victorià. A Roma, serví el règim mussolinià com a propagandista radiofònic, al·locucions des de Radio Roma, amb una apassionada defensa del feixisme. Les seves intervencions, en aquell mitjà, durant la Segona Guerra Mundial, constitueixen una sèrie de divagacions profètiques i crítiques al sistema econòmic occidental. Amb un estil ampulós, expressa idees que no és d'estranyar que fossin considerades d'alta traïció als Estats Units. Acabada la guerra, ocupada Itàlia pels americans, Ezra Pound era detingut i empresonat als Estats Units. Després d'alguns anys de reclusió, un dictamen mèdic el declarà boig i aleshores fou ingressat a l'hospital psiquiàtric Saint Elisabeth de Washington. Hi va estar fins el 1958 i després del seu alliberament, tornà a Itàlia, per morir a la ciutat dels canals, catorze anys després. La seva producció, com a teòric literari, comprèn títols com L'esperit de les literatures romàniques (1910) o Com llegir (1931), però el més important de la seva obra es troba en la seva molt treballada poesia, qualificada, segons els especialistes, de culta i cosmopolita. Traduí els clàssics i també la poesia xinesa, que hauria d'exercir, sobre la seva feina, una notable influència, com ho féu igualment en la de Yeats, Joyce i Eliot. Llibres com Alume spento (1908), Personae (1909), Provença (1910), Sonets i balades de Guido Cavalcanti (1912), Cathay (1915), Hug Selwyn Mauberley... són obres de mestrívola referència, encara que la seva obra principal i no acabada, són els seus Cants (1919-1970), amb la qual volia fer una mena de gegantina enciclopèdia poètica, les quals entregues més aconseguides són els Cants pisans (1949), escrits en el camp de presoners de Coltano. No he pogut, tot llegint aquestes xerrades radiofòniques d'Ezra Pound, comparar-ne, ideologia i circumstàncies, amb les que va fer, aquí a Mallorca, exercint de falangista, el nostre Llorenç Villalonga. Això em fa pensar que, en aquells anys, el feixisme era com una droga, dins la qual caigueren, tristament enlluernats, molts escriptors de prestigi.