Hi ha una finestra envoltada per una sanefa de nummulits (fòssils de la primera meitat de l'era terciària) que, com aspirines estriades, es troben pel desert del Sàhara entre Baharia i Siwa. Quan s'obrin els porticons, es veu la Muntanya Blanca, o Adrere Amellal, que s'esmicola amb el vent i els canvis de temperatura del desert. Si es surt a la terrassa, llavors es té la magnífica visió de l'oasi minúscul format a la vora del safareig que, a partir d'una font romana, emmiralla la vegetació i dóna aigua a palmeres, oliveres i altres arbres que fan goig.
El Dr. Mounir Neamatalla ha creat un poblet berber edificat entre la gran massa de pedra blanca i la zona cultivada. Més enllà, l'aigua salabrosa forma llacs que, segons la claror del dia o de la nit, s'esmola i brilla com un mirall. Del fons n'han trets trossos que -sal prehistòria o alabastre- aixequen parets translúcides. Taules rodones de fusta d'olivera mostren un vetejat brillant i oliós, que és la seva història de centenars d'anys. Els seients, fets amb troncs de palma vinclats destrament, evidencien l'aprofitament dels materials que es troben més a prop. Com les bigues de soca de palmera i les parets de fang. Quan es para una taula a la vora del llac, o a l'ombra dels arbres, es produeix una combinació amb els productes cultivats allà mateix i les begudes importades, la vaixella de Llemotges etc. Vida plàcida sense telèfon, electricitat o televisió. És cosa sabuda que l'indret irradia una energia especial que fa que, malgrat l'alt import que s'ha de pagar per fer-hi una estada, qui hi va ho agraeix. A les nits s'encenen torxes per balisar els camins, cremen espelmes dins les fornícules de les cambres i, els dies de lluna plena, l'astre solar passa per damunt la Muntanya Blanca deixant un rastre de llum. Quan s'han acabat els mesos de massa calor, és llavors quan l'Ecolodge cobra vida.
