Neix a Balmoral la futura reina Victòria Eugènia Julia Eva de Battenberg, que es casarà amb Alfons XIII el 1906. Després, en proclamar-se la República, el 1931, va viure a Itàlia i a Suïssa.

Aquell febrer de 1906 la premsa mallorquina informava que «de Biarritz diuen que a l'hora acostumada, en automòbil, ha arribat a la vila de Mourisodt sa majestat el rei per tal de parlar amb la seva promesa, la princesa de Batenberg». Això despertava una gran expectació en els mitjans. I arribà el dia tan llargament esperat pels monàrquics i el públic en general. Per telègraf eren trameses les primeres noves sobre l'esdeveniment: «A l'esquerre a l'altar major de l'església dels Jerònims hi fou col·locat el tron, on hi varen estar, breus moments, el rei Alfons XIII i la princesa Victòria. Després passaren a ocupar els reclinatoris. Al mateix costat hi havia la reina Cristina, en un reclinatori preparat expressament; vora l'augusta dama hi prengueren seient els altres individus de la família reial. A les dotze i mitja acabava la cerimònia nupcial. Les dames lluïen artístics pentinats i els dignataris de palau portaven brillants uniformes que han estat motiu de l'admiració dels forasters. Quan començà la cerimònia de les noces, la multitud es traslladava a la nova carrera per on havia de passar la comitiva, per tal de contemplar-ne el retorn. Per tal motiu es produïren moltes empentes i maltractes. El retorn dels reis a palau fou una mai no acabada ovació...».

Tanmateix, la nova reina no trigà a veure que no estava, ni molt menys, en el país de les Mil i Una Nits. Ben al contrari: «En retornar a palau, enmig de les entusiastes ovacions que no s'aturaren en tot el trajecte recorregut per la comitiva, des del balcó d'un quart pis, en el carrer Mayor, número 86, fou llançada una bomba, que ocasionà algunes desgràcies personals i destrossos en el cotxe que ocupaven el rei i la reina. Per fortuna, ses majestats en sortiren il·lesos».

Quatre dies després, l'autor de l'atemptat, moria.
«L'anarquista que atemptà contra la vida dels reis "deien els diaris" se suïcidà. Les forces de l'ordre havien detingut el sospitós Mateo Moral. En el quilòmetre 11 de la carretera d'Aljavir a Extremadura, Mateo Moral anava custodiat per un guàrdia jurat. El detingut es girà contra ell disparant-li dos trets i deixant-lo mort a l'instant. Mateo Moral, en veure's per la policia i sentint-se perdut, s'apuntà amb l'arma i se suïcidà».

Observant com això s'esdevingué, en el camí de Loeches, des de Torrejón de Ardoz al Castell i Soto de Aldovea, un cop passada la carretera de Madrid a Saragossa i la via del tren, prop del «Ventorro de los Jaraíces», en un lloc deshabitat, lluny de tothom, un pensa que en comptes d'un suïcidi, allò pogué ser una execució. És molt estrany que un home tan perillós aconseguís una arma de foc. La versió dels anarquistes és que la policia el va dur a fer el «paseo» i que el guàrdia jurat va voler evitar el crim. Passat tant de temps, la veritat és difícil d'esbrinar.