Era el dia 4 d'octubre de 1582, festa de Sant Francesc, quan Teresa, filla d'Alonso Sánchez de Cepeda i Beatriz de Ahumada, moria entre les seves monges. Però en aquell any i dia es dugué a bon terme la reforma del calendari anomenada «correcció gregoriana».
Així, del 4 d'octubre es passà al 15, i és per aquest motiu que l'església commemora el 15 la festa de Santa Teresa. Explica una de les seves biògrafes, Josefina Carabias que «carregada de mèrits i aclaparada per les seves eternes malalties, va emprendre encara la fundació del monestir de Sant Josep, a Burgos. Mil entrebancs s'havien oposat a tal empresa. El 22 de juliol de 1582 va poder, finalment, preparar el seu viatge a Àvila, on havia de donar professió religiosa a una neboda seva molt estimada, la filla orfa del seu germà Llorenç i que nomia, també, Teresa de Cepeda. En arribar a Medina del Campo va rebre la mare fundadora la notícia que era necessari desviar-se cap a Alba de Tormes, on les Carmelitanes tenien un dels seus millors convents. La duquessa d'Alba, dona Maria de Toledo, amiga de la mare Teresa, reclamava la seva presència. I com que era senyora que havia afavorit molt les carmelitanes d'Alba de Tormes, Teresa no dubtà a acudir-hi malgrat sentir-se molt malalta. «Caient i aixecant-se se sostingué fins el 29 de setembre, quan finalment restà en el llit per a no aixecar-se més.
En el capçal del llit, sense voler-s'hi moure ni de dia ni de nit, la beata Anna de Sant Bartomeu, molt estimada de Teresa, tenia cura d'ella. El 3 d'octubre el rostre de Teresa sofrí un canvi i es mostrava sempre somrient, amb una dolça expressió, i va dir que la seva hora ja era arribada i que desitjava confessió i viàtic. Aleshores totes les religioses de la casa es reuniren al seu entorn, amb ciris encesos, i formant un quadre altament emotiu. Aquella que en vida ja veneraven totes com a santa, amb el rostre encès de sentiment, els feia les darreres recomanacions amb una veu que encara era clara i amb gest sempre enèrgic. El dia següent ja havia perdut la parla. El pare Antoni, un dels primers carmelitans descalços, li administrà els sants olis, i recomanà a sor Anna d'anar a prendre un poc d'aliment si volia suportar les hores de vetla que encara restaven.
Teresa havia perdut el coneixement i tanmateix sabia qui es trobava dins la cambra. Sortí la monja i de sobte, la moribunda es veié molt nerviosa i angoixada. Els seus ulls miraven al seu voltant. Va dir, amb això, per senyals que desitjava el retorn de Sor Anna. Quan aquesta tornà, Teresa va somriure, li agafà les mans, recolzà el cap en els braços de la que havia estat la seva més fidel infermera i així va estar fins que suaument expirà.
Tan prompte morta, la seva fama era tan grossa que tothom la tingué per santa i el 1614 Pau V la declarava beata i el 1622 Gregori XV la feia oficialment santa. El rei Felip III el 1618 escrivia una carta on, entre altres coses, deia: «Considerant els meus regnes tots plegats en Corts, ens il·lustra haver estat dins ells el naixement de la benaventurada verge Santa Teresa de Jesús, deixant-nos enriquits amb el tresor de les seves relíquies i el que va estenent la seva devoció en les nacions estrangeres; i essent ben just que la seva tengui l'avantatge de particulars demostracions, han acordat rebre-la per la seva patrona i advocada, després de l'apòstol Sant Jaume, per tal d'invocar-la i valer-se d'ella en totes les seves necessitats».
Les monges de Santa Teresa de Jesús són a Mallorca des del 1617 quan quatre carmelitanes descalces aragoneses fundaren el monestir i el temple que podem admirar a la Rambla de Ciutat.
