Segons les cròniques i tal dia com avui, el traïdor Ervigi fa narcotitzar, amb esparteïna, el rei Wamba, i després, deixa córrer la mala nova que és mort; sotmesos els notables a tal creença, li practiquen la tonsura, és a dir, afaitar una porció de cabell a la coroneta del cap de manera que hi resti un clap rodó sense pèl i que constituïa també una cerimònia, per la qual un bisbe conferia a algú el primer grau del sacerdoci.
Sembla que aquesta operació era normal i molt freqüent entre els moribunds i alhora incapacitava el monarca per seguir regnant. L'esparteïna és un alcaloide narcòtic extret de la ginestera. Sembla que els seus efectes eren tan contundents que el pacient restava amb semblança de mort. Després d'aquella jugada del seu enemic, Wamba es retirava al monestir de Pampliega i moria vuit anys després, aquesta vegada de debò. Wamba fou, doncs, rei dels visigots del 672 al 680, puix que malgrat els seus anys, era elegit per ocupar el tron a la mort de Recesvint. Tot i que la seva edat era ben avançada es va mostrà com un governant enèrgic i de gran fermesa.
Ja en el començament del seu regnat, organitzà una expedició contra els bascs, en el decurs de la qual es produí la sublevació del comte de Nimes, Hilderic, a la Septimània. Envià el comte Pau a sufocar la rebel·lió, però aquest, aidat pel duc de la Tarraconensis, Ranosind, i per Hilderic mateix, es proclamà «rex orientalis». Wamba no va voler reconèixer aquells fets consumats i per tal d'evitar la secessió emprengué una gran acció militar contra la Tarraconensis. Conquerí Barcelona i Girona i es dirigí, després, a Nimes. Entaulà batalla amb el Comte Pau, convertit en rei, i l'obligà a retre's. El 675 va tenir notícia d'un nou intent d'invasió musulmana i dugué les seves tropes a Algesires,i aconseguí que no poguessin desembarcar. Això era el 675. Al marge de la política i la milícia, durant el seu govern se celebrà el X Concili de Toledo i el III de Braga, ambdós el 675. I què passava a les Balears en aquella època. Les Illes es trobaven sota dominació bizantina quan aparegué per primera vegada, el 669, una esquadra musulmana. El 697 Cartago, una de les principals ciutats de l'Imperi bizantí queia en mans dels sarraïns i molts cristians fugitius passaren al nostre arxipèlag. L'historiador Pere Xamena es planteja la pregunta següent: fins quan estigueren les Balears subjectes a Bizanci? Tot fa pensar "afirma" que a principis del segle VIII ja eren independents, si no de dret, almanco de fet. Després d'haver caigut els altres dominis bizantins d'occident en mans dels musulmans, les Balears quedaren aïllades i lluny de la Metròpoli. Per això és probable que el dèbil imperi d'Orient les deixàs abandonades a la seva sort.
