Neix Michael Pupin (1858)

Miquel Ferrà i Martorell04/10/02 0:00

Neix a Idvor, Sèrvia, Michael Idvorsky Pupin, físic, que emigrà als Estats Units el 1874. Va fer estudis a la Universitat de Columbia i s'hi graduà el 1883. Després es traslladà a Alemanya i allà, obtingué el doctorat amb Helholtz i Kirchhoff, les autoritats científiques del moment. De retorn als Estats Units, puix que ja tenia nacionalitat nord-americana, forma part del claustre de professors de la Universitat de Columbia i hi desenvolupà els seus nombrosos invents, com, per exemple, una pantalla fluorescent que podia reaccionar als xocs dels raigs X que d'aquesta manera podien ser observats més directament i també fotografiats de forma més senzilla. Un altre dels seus descobriments fou el mètode que permetia de transmetre els senyals a través de fils molt fins al llarg de grans distàncies sense perill de distorsió a causa del pes que exercien sobre el fil de bobines induïdes i que eren situades a intervals per reforçar els esmentats senyals. La companyia Bell Telephone li comprà l'invent el 1901. Quan esclatà la Primera Guerra Mundial, Pupin col·laborà amb el govern de Sèrvia contra els austrohongaresos. Anys després, hom reconeixia la seva tasca. Però tal volta es pogué conèixer majoritàriament a causa de la publicació de la seva autobiografia, la que porta per títol: «From Immigrant to Inventor», i que narra les experiències dels desarrelats que tant abundaven en aquella època. Amb aquest llibre guanyà el premi Pulitzer del 1924.

Michael Pupis moria a Nova York, la gran porta d'entrada a Amèrica, el 12 de març de 1935.
Pupis fou, doncs, testimoni d'aquella gran aventura social, la creació d'un país que a mitjan segle XIX ja es posà al cap de l'economia mundial, els Estats Units, i així, sota l'empenta de la forta misèria econòmica que afectà Europa els segles XVIII i XIX, els anglosaxons primer, escandinaus i germànics després, i llatins, finalment, establiren un flux poblacional que aportà a Nord-amèrica més de quaranta milions d'emigrants en poc menys d'un segle. Primer es poblaren les ciutats i regions de la façana atlàntica i després, en un llarg procés de colonització, penetraren els emigrants a les zones qua duien fins a l'oest. Hi contribuí, d'una manera decisiva, la construcció de les línies ferroviàries i abans de l'arribada de Pupis al país, ja havien estat posades en servei, entre 1850 i 1860, vint mil quilòmetres de vies. A Nova York, Chicago, San Francisco, Los Angeles i altres ciutats, els immigrants formaven ghettos suburbans, petites ciutadelles que habitava un subproletariat amb pocs drets i mal pagats, immers en la pobresa dins una societat opulenta. Les diferents ètnies arrelaren en aquella gran nació sense perdre part de la seva cultura, com és el cas dels armenis, turcs, jueus, italians, irlandesos, portorriquenys, mexicans, xinesos...

Podríem dir que la història dels Estats Units no és una sinó moltes, tot això dins una doctrina que pretenia i pretén encara ser republicana, demòcrata, industrial, capitalista, igualitària i expansionista.

Miquel Ferrà i Martorell