muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Neix Amelie Hedwig, aviadora (1886)

Neix a la ciutat de Lambegast, prop de Dresde, Amelie Hedwig Beese, filla d'un famós arquitecte alemany. Popularment coneguda com «Melli», fou una dona molt intel·ligent, que als vint anys ja parlava set idiomes i s'havia convertit en una reconeguda escultora, art après a l'Stockholm's Royal Academy. Però no era feliç amb aquella activitat i el seu desig d'aventura la dugué als terrenys més agosarats de l'aviació. Decidida, per tant, el 1908 a esser aviadora, es traslladà a Berlín. Com sempre solia passar, era mal vist que una dona entràs en el camp professional reservat als homes i li posaren molts entrebancs. Però ella aconseguí, finalment, esser admesa en el Berlin Ad Astra"Werken. D'aquesta manera Melli, convertida en aviatikerin feia el seu primer vol en solitari el setembre del 1911, el dia que es complien els vint"i"cinc anys de la seva naixença. Només onze dies després deixava tothom bocabadat amb un rècord d'altura. Explica la historiadora Josefina Mestre que Melli, amb les seves victòries aeronàutiques, causà perilloses enveges entre els seus col·legues masculins, algun dels quals arribà fins i tot al sabotatge.

«Es va dir que havien tret el tap del fuel"oil i havien banyat els cables de l'aparell...».
Però Melli va sobreviure a l'atemptat. També tingué accidents que l'aproparen a la mort, amb fractures i ferides. Dissenyà i construí un avió que era capaç de desenvolupar una velocitat de cent vint quilòmetres per hora, un altre rècord en aquells moments.

Es casà amb un francès, Charles Boutard. En esclatar la Primera Guerra Mundial, trobant"se ells a Alemanya, el matrimoni fou internat en un camp de presoners, puix que qualsevol estranger era sospitós d'espionatge. Ella s'emmalaltí. Ja anys abans, per causa d'un greu accident, els metges li havien administrat morfina per tal de combatre els seus dolors. Sembla que després, ella, cada cop que tenia molèsties físiques, feia servir aquesta droga, sense cap tipus de control. Així les coses, en acabar el conflicte bèl·lic, Melli estava tuberculosa. Diu l'autora abans esmentada que aquells foren «uns anys penosos, en els quals a més d'estar malalta, va perdre vuitanta mil marcs en negocis que no funcionaren. Finalment hagué de fer feina en una botiga, com a venedora».

Així i tot va voler donar la fer al món amb el seu avió. Pel camí, l'aparell va perdre altura i hagué de fer un aterratge forçós que el destruí. Tot plegat va fer de Melli una dona molt depressiva que, no podent suportar més aquest món, se suïcidà el 1925.

Tanmateix, Melli demostrà que la dona pot aconseguir la victòria en qualsevol camp i que això del «sexe feble» és només un mite multisecular.

Miquel Ferrà i Martorell

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.